Després de mesos acaronant la possibilitat de presentar-se a les eleccions presidencials franceses, el popular i controvertit periodista Éric Zemmour anuncià formalment dimarts 30 de novembre la seva candidatura.
Converses ja ha analitzat abans el “fenomen Zemmour”. Ara que ja és oficialment candidat, però, quines opcions té per fer-se amb la victòria?
En termes d’intenció de vot, el outsider Éric Zemmour segueix movent-se entre un 13 i un 15% a la primera volta segons les últimes enquestes.
Zemmour ha, de fet, perdut una mica de pistó respecte els resultats obtinguts a l’octubre, quan arribà a depassar Marine Le Pen, qui ara tindria entre un 17 i un 19%. Ara que Zemmour s’ha presentat oficialment, caldrà veure si aquest lleuger recul es devia sobretot al seu estatus de “no-candidat”.
Recordem que Emmanuel Macron segueix liderant les enquestes de la primera volta, però ho fa amb un 23-25% de les intencions de vot. Un llindar que ha esdevingut un sostre infranquejable des de fa mesos, inclús anys.
A més, cal comptar amb la reorganització dels vots a la segona volta de les presidencials franceses, quan els electors han d’escollir entre els dos candidats finalistes.
En cas que Zemmour hi arribés, es beneficiaria sens dubte de votants provinents de l’Aplec Nacional (ex-Front Nacional) però també, i a diferència de Le Pen al 2017, de la dreta tradicional (Els Republicans) i inclús d’altres opcions polítiques obertament hostils a Emmanuel Macron, ja sigui per raons ideològiques o pragmàtiques. En efecte, Macron ha resultat ser un president molt immobilista, obtenint escassos resultats en tots els àmbits.
Zemmour, molt més que Le Pen, està aconseguint imposar la seva agenda política a la resta de candidats
Més enllà d’aquestes xifres, que cal considerar amb molta prudència ja que es publiquen a mesos de les eleccions, és interessant notar com Zemmour, molt més que Le Pen, està aconseguint imposar la seva agenda política a la resta de candidats. De fet, ho està fent des de ben abans que anunciés el seu interès a presentar-se a les eleccions.
Entrevistat per Le Figaro, el director del departament polític del prestigiós Institut Francès d’Opinió Pública o IFOP, François Klaus, afirma que s’ha produït un fenomen estructural al sí de la societat francesa: l’alineament d’una gran part de l’electorat amb els principis fonamentals de la dreta radical, com inseguretat, immigració o islamisme.
Converses ja havia assenyalat que França estava vivint una autèntica revolució ideològica, convertint-se en un dels països d’Europa amb un electorat més de dretes.
Potser sigui en el terreny de les idees, i no tant del joc polític, on la influència de Zemmour acabi sent més important.
Zemmour fou un dels primers a alertar sobre els efectes negatius d’una immigració massiva, molt majoritàriament musulmana i que amb el pas del temps no s’integra, sinó que es va replegant sobre ella mateixa. Durant anys el periodista anà guanyant popularitat i controvèrsia a través dels seus assaigs i intervencions als mitjans. Ara s’ha fet evident que la major part de l’electorat francès s’identifica clarament amb molts dels postulats que manté des de fa dècades.
El 63% dels francesos declaren “no sentir-se segurs enlloc”
Per exemple, segons un estudi recent de l’IFOP, el 63% dels francesos declaren “no sentir-se segurs enlloc”. Un percentatge que ha augmentat 13 punts percentuals des del 2010. Un 82% està d’acord amb l’afirmació “els tribunals francesos no són suficientment severs”.
Gairebé el 70% dels francesos pensen que “hi ha massa immigrants a França”, una resposta que ha augmentat més de 10 punts des del 2010. El més revelador, però, és veure que aquesta no es limita a votants d’extrema dreta o conservadors. Per exemple, el 66% dels votants de Macron estan d’acord amb que a França hi ha massa immigrants.
Entrant en un terreny encara més polèmic, el 50% dels francesos enquestats pensen que s’està produint un “gran reemplaçament” al seu país. El “gran reemplaçament” és un terme utilitzat per primer cop per l’escriptor francès Renaud Camus al 2014 per fer referència a un procés de substitució de la població autòctona francesa per una altra d’origen estranger.
Finalment, un 68% dels enquestats pensen que “França ha de seguir sent un país cristià“, un altre dels temes predilectes d’Éric Zemmour i un aspecte que Marine Le Pen mai ha entrat a valorar.
No obstant, una cosa és guanyar en el camp de les idees i l’altre fer-ho a les urnes.
Zemmour pateix d’un dèficit de credibilitat molt important en tant que polític, i de moment no ha aconseguit adhesions de primera línia a la seva candidatura. A més, en un país que segueix profundament per la grandeur de Charles de Gaulle, la falta de formalisme i el perfil polèmic per natura de Zemmour li podrien passar factura.
Una cosa és guanyar en el camp de les idees i l'altre fer-ho a les urnes Share on X
Loading ...
