Ara que l’any s’acaba, i que la negociació pels pressupostos de l’estat ha entrat en la recta final, és necessari que el govern d’Aragonès i també ERC, per la seva condició d’aliat privilegiat del govern Sánchez, ens faci balanç de què ha obtingut amb les diverses negociacions.
Aquestes presentaven tres qüestions fonamentals. La primera, perquè així ho ha volgut ERC, relacionada amb la llengua i la cultura i concretada amb les quotes de català per a les grans plataformes. El resultat fins ara en té molt d’aixecada de camisa perquè el que va anunciar Rufián s’ha demostrat que era fals, i per tant o a ell el van enredar o ell ens volia enredar a nosaltres. Ara, la negació continua en la tramitació al Senat. Però sembla clar que el que al final s’obtindran seran engrunes perquè és evident que la prioritat del govern espanyol és crear unes condicions atractives per a Netflix i altres plataformes, perquè situïn els seus centres de producció a Espanya i, per tant, no volen incordiar-les massa amb exigències.
La segona qüestió vital per a Catalunya és el finançament que hauria d’estar resolt des del 2014. És evident que cal un nou sistema tant perquè Catalunya tingui un tracte més equitatiu com perquè l’actual és molt poc racional i gens transparent. Però amb aquest rengló no hi ha ni 5 de calaix, perquè ERC no ha posat la qüestió sobre la taula. L’avenç d’última hora que ha fet la ministra Montero del que podria ser la solució, són retocs que per a res resolen el doble problema abans apuntat.
La tercera gran qüestió era recuperar les competències perdudes en la tramitació de l’Estatut en el Tribunal Constitucional. Una bona part d’aquestes podien tornar-se a guanyar, i així ho apuntava el mateix Tribunal, per mitjà de la legislació estatal. Aquesta és una qüestió no menor perquè el problema del trencament va començar precisament, o almenys això s’explica, amb la sentència de l’Estatut. A més, significa guanyar competències importants per l’autogovern de Catalunya. ERC tampoc ha volgut posar-ho sobre la taula de la negociació.
Són massa qüestions i massa grans perquè no hi hagi una explicació clara d’aquestes grans omissions quan és una de les poques vegades que un partit català té més pes polític al Congrés dels Diputats i és més feble al govern espanyol. Les comparacions són sempre odioses, però necessàries. I cal recordar que quan aquesta especial alineació d’astres es produïa, CiU sabia treure profits molt més grans.
Junt amb aquestes qüestions d’àmbit estatal, Aragonès també hauria de rendir comptes sobre quatre qüestions fonamentals com a mínim. Què pensa fer per aconseguir d’una vegada per totes la llei electoral a la qual s’ha compromès. Quin és el pla de reforma de la vella i envellida administració de la Generalitat, donat que ara té l’oportunitat de fer-ho amb els fons europeus per a la digitalització (a no ser que ho confongui amb la informatització, que està lluny de ser el mateix). La tercera qüestió és la del desplegament efectiu de l’Estatut. Si la independència no té horitzó, és evident que la carta de l’Estatut s’ha de jugar a fons i que l’actual té molts aspectes inèdits. És evident que els partits espanyols del Parlament no tenen cap interès en remoure aquesta qüestió, i els seguidors de Colau formen part d’aquesta colla. El que no té lògica és que sigui el propi govern català qui ignori aquest important dèficit polític i de gestió. Un quart punt principal és el de les energies alternatives. Mentre que al conjunt d’Espanya la suma de totes les renovables se situarà enguany prop del 47% del total produït, Catalunya es despenja d’aquesta situació i es manté a la cua. Un mal estat que encara seria més greu si descomptéssim l’energia hidràulica, que no és fruit de cap política de l’actual govern. Després parlaran de la lluita contra el canvi climàtic, però ja ni tan sols són capaços de seguir el ritme espanyol.
Per últim, la difícil situació dels Mossos d’Esquadra. Sens dubte la més important estructura d’estat que disposa Catalunya i que viu des de fa temps en un estat de crisi persistent que el govern no resol.
Loading ...
