Les enquestes finals públiques assenyalen incertesa a les dues principals ciutats d’Espanya. A Barcelona totes indiquen que ERC serà la primera opció, però amb un resultat que no la destaca sensiblement de la competidora més pròxima que és Ada Colau, que pot perdre 1 o 2 regidors i quedar així fora de l’opció de repetir l’alcaldia.
A Madrid, la caiguda del PP i l’ascens dels socialistes manté l’equilibri entre els dos blocs per la presència de Podemos i el creixement de Cs.
El que queda clar és que a les dues ciutats l’alcaldia es decidirà per un nombre molt petit de vots. Fins i tot en el cas de Barcelona, que sembla més clar, el desplaçament d’una petita part de l’electorat d’ERC cap a JxCat podria acabar donant el primer lloc a Colau. En aquest sentit la campanya d’arrossegament de Puigdemont afavoriria de retruc Barcelona en Comú.
En aquesta ocasió la CUP no sembla que obtindria representació, mentre que el PP pot aspirar a dos regidors sense tenir-ne la plena certesa. El fenomen Valls ha perdut molt del seu impuls inicial i amb prou feines millorarà el marge que tenia Cs. La campanya prèvia de les eleccions generals ha esberlat l’estratègia de Valls que volia presentar-se com una opció d’un moderat catalanisme, una imatge difícilment compatible amb la duresa de plantejaments de Rivera al llarg de la comtessa pel Congrés i el Senat.
AJUNTAMENT DE MADRID
AJUNTAMENT DE BARCELONA
