La convocatòria d’eleccions per al 28 d’abril ha posat en marxa les enquestes. El problema és que assenyalen resultats contradictoris.
El càlcul d’electomania dóna la victòria (178 escons) a una aliança de PP, Cs i Vox, que pràcticament empata amb Podemos; el PP s’ensorra, mentre Cs se’n beneficia. El PSOE, i en això coincideixen tots els resultats, es converteix en el primer partit, clarament diferenciat del PP, però sense capacitat de fer govern, ni tan sols canviant UP per Cs, perquè necessitaria els vots nacionalistes antagònics a Ciutadans.
Diferent és el resultat que dóna La Vanguardia, que permetria una majoria justa del PSOE amb Podemos i nacionalistes. La mateixa solució que ara l’ha portat a no poder aprovar els pressupostos i convocar eleccions, i per tant, amb un resultat molt pendent del judici. En aquest supòsit està clar que el centre de gravetat de la política espanyola se centraria en els indults: per a uns, condició necessària per formar govern, per al PP i Cs seria un cabal de batalla contra Sánchez.
L’enquesta de GESOP per a El Periódico ofereix un resultat diferent: Triomf clar del PSOE sense possibilitat de governar, i un VOX que disputa la tercera posició a Ciutadans. Amb tot, el gran beneficiat de l’enquesta és ERC, que passaria de 9 a 16-17 diputats; un salt que no resulta del tot consistent
La constant és clara en un punt: el PSOE necessita els nacionalistes per governar i, per tant, la política espanyola i catalana pot quedar condensada en un sol punt, petit però de gran densitat política: els indults.
Amb tot, cal fer observar que el resultat electoral amb 6 partits en cursa a escala general, i en algunes circumscripcions com les catalanes amb 8 o més amb presència parlamentària, fan difícil la traducció en escons dels percentatges generals, a part de l’error en l’estimació del vot no directament definit. La raó de la complexitat rau en què la circumscripció electoral és la província, i aquesta, per raó del nombre d’habitants, elegeix un total de diputats diferents. Aquest fet dóna lloc a comportaments diferenciats accentuats per la Regla D’Hondt d’assignació d’escons.
En les circumscripcions més grans com Barcelona, Madrid, València, el resultat tendeix a respondre a una proporcionalitat estricta, i per tant són els llocs amb més possibilitat que els partits minoritaris puguin treure diputats; mentre que en les circumscripcions més petites el resultat funciona com un sistema de majories i minories, on tenen cabuda les dues primeres opcions i, com a molt, la tercera; els altres vots es perden. En les circumscripcions intermèdies, entre el mig i un milió d’habitants, el comportament pot incorporar sorpreses en funció de a quin partit correspon el residu més gran. Per resumir, només les enquestes amb mostres suficientment grans tenen possibilitats d’encertar la previsió, o bé, les basades en models més sofisticats que els emprats fins ara durant el règim bipartidista, i que tinguin capacitat per recollir bé l’impacte, d’altra banda fluctuant, de Podemos, i sobretot l’emergència de Vox, que igual que pot facilitar el govern, pot significar una pèrdua de representació electoral sense contrapartida per al PP.
