Diverses fonts confirmen que la sentència ja està pràcticament redactada i que el risc ara és que no es produeixi una filtració abans que es faci pública. La idea general que la presideix és la d’un text molt dur en la seva forma i unes condemnes que no deixaran contents a cap de les dues parts, perquè seran suaus per a uns i inacceptables per als altres. En tot cas, un dels esforços ha estat que el seu plantejament jurídic sigui intocable pel Tribunal de la Unió Europea.
El delicte de rebel·lió desapareix, i queden com les dues principals figures el de sedició i malversació. Aquí cal fer una observació que sovint no es té en compte. En el cas de la rebel·lió, la figura penal ja porta implícita la malversació, per tant, la pena és única. No és el cas de la sedició. Per tant, es produirà una gradació clara per als acusats condemnats només per aquesta causa i aquells altres als quals a més se’ls afegeixi la malversació i que farà créixer els anys de condemna.
Els resultats es poden agrupar en tres perfils d’acord amb la sanció penal que s’estableixi. Un grup de dos o tres inculpats sortirà pràcticament indemne del judici.
Un segon grup tindrà condemnes clarament per sota dels 10 anys perquè només se’ls hi aplicarà la figura de sedició. En aquest cas, com que ja hauran complert 2 anys de presó provisional, amb molta facilitat i amb poc temps accediran al tercer grau i, per tant, la seva estada a la presó es limitarà a anar-hi a dormir els dies laborables. Tindrien una llibertat limitada, però almenys ja no viurien entre les quatre parets de l’edifici presidiari.
Un tercer grup, limitat en nombre de persones, poden ser condemnats a 10 anys o més, i aquests tindrien per davant encara un període de compliment de pena de com a mínim 2 o 3 anys.
Al marge de tot això, hi hauria els períodes d’inhabilitació per exercir càrrecs públics que poden ser de gran volada i els possibles rescabalaments econòmics en el cas de la malversació.
En la sentència final, la versió de l’advocat defensor de Joaquim Forn, Xavier Melero haurà estat decisiva a l’hora d’aconseguir una menor taxació penal.
