Els reptes de Salvador Illa són ingents després de tants anys de desgovern. Tots els signes indiquen que la seva voluntat és afrontar les mancances d’un país en el qual totes les costures han saltat.
Amb tot, cal assenyalar que la seva principal feblesa neix de l’autosuficiència de considerar que pot dur a terme una feina important amb un govern que només disposa d’una minoria de diputats. Pot cometre el mateix error que l’Ajuntament de Barcelona, a menys que sigui el pròleg inconfessat de la futura entrada d’ERC. D’aquesta manera, es faria més mengívol un plat indigest per a molts republicans: donar el govern als socialistes i després fer-hi costat des de dins i com a minoria. Això seria impossible de lligar amb la bandera independentista, però molt convenient si el que importa és el balanç del poder i la capacitat de moure llocs de treball i pressupost.
Llei electoral catalana: una urgència inajornable
Dins els reptes de Salvador Illa, un dels més importants és la creació d’una llei electoral pròpia per a Catalunya. Aquesta llei ha estat llargament esperada, i la seva absència és una contradicció per a un país que aspira a ser independent. Catalunya és l’única autonomia que no la té i es regeix per la legislació de l’Estat de la transició. Ho ha intentat en diverses ocasions, però no hi ha hagut manera que els partits arribessin a posar-se d’acord. És una gran contradicció que aquells que pretenen fer un país independent amb constitució pròpia ni tan sols puguin acordar una llei electoral autonòmica. Cal resoldre aquesta qüestió i donar més poder a l’elector, avui segrestat pels partits.
Segurament, la fórmula més encertada, que ja va ser proposada en el passat, és una adaptació del sistema electoral alemany. Aquest model, d’una banda, manté la proporcionalitat en la meitat dels escons del Parlament, una obligació constitucional en el cas espanyol, i de l’altra, fa possible l’elecció directa del diputat en circumscripcions personals, fet que dona un major joc a la interacció entre electors i electe.
La necessitat d’una llei de participació ciutadana
Un altre dels reptes de Salvador Illa és impulsar una llei de participació ciutadana que reflecteixi les necessitats i voluntats dels catalans. Aquesta segona qüestió, que recordava el professor de Filosofia del Dret de la UPF Josep Lluís Martí en un recent article al diari Ara, és d’una importància cabdal.
També en aquest cas som, per vergonya pròpia, l’única excepció a tot l’Estat. Illa, que omple el seu discurs de paraules relacionades amb l’escolta i la participació, té una obligació imperativa en aquest terreny. Si no, demostrarà que les seves paraules estan buides de contingut perquè no assumeix els compromisos que poden convertir el discurs en una exigència real.
El desafiament educatiu a Catalunya
El desafiament educatiu és un dels reptes de Salvador Illa que més consens genera entre la societat catalana, especialment després dels resultats preocupants de les proves PISA. Venim d’una dècada vergonyosa i desastrosa. Les proves PISA del 2022 han demostrat l’emergència que viu l’ensenyament a Catalunya. Les proves als alumnes de 4t d’ESO els situen a la cua en matemàtiques, ciència i comprensió lectora. Aquesta última és vital perquè és la clau de tot l’ensenyament. Si l’alumne no entén el que llegeix, no hi ha res a fer. El 44% dels alumnes de 2n d’ESO suspenen en matemàtiques. La xifra és abassegadora i manifesta el grau de degradació al qual hem arribat.
ERC va fer el que es fa quan no se sap què fer: crear un comitè d’experts, que van concloure, com a bons experts, amb un llarg llistat de mesures, 154, pendents d’aplicar. Aquesta política s’assembla més a una perdigonada, confiada que algun tret laçarà l’ocell.
El problema és profund, però clar: hi ha un dèficit a les aules i a les escoles de les virtuts necessàries per ser ensenyat, i aquesta és una correcció imperativa i alhora contracultural perquè la progressia que governa no vol sentir parlar de les virtuts. És també una qüestió de capacitat de generar motivació, i això impacta directament en el professorat. Aquest és el problema principal perquè el català s’hagi convertit en la pitjor de les assignatures obligatòries.
Encara queda la tercera qüestió, ja citada, la comprensió lectora. Desenvolupar les virtuts necessàries per a l’aprenentatge, tenir capacitat de motivar l’alumne i desenvolupar a fons la comprensió lectora formen part de la clau de volta per sortir de l’atzucac de l’ensenyament. Les expectatives que genera Illa formen part de la seva filosofia política, que ja va manifestar quan era ministre de Sanitat: posar la bena abans de la ferida i assegurar que aquest és un problema que necessitarà anys per resoldre’s. I ja se sap que qui dia passa, any empeny.
Loading ...
