La primera conferència cívica d’acció política, que es durà a terme el pròxim dissabte dia 14, té avui diversos al·licients concrets, relacionats tant amb les intervencions anunciades dels diversos participants, pel joc que pot donar la diversitat de la seva procedència i la coincidència en alguns punts que són els que caracteritzen la convenció, com per l’objectiu que persegueix aquesta trobada: una revitalització de la societat civil perquè afronti directament les seves responsabilitats en el camp polític i no les deixi només en mans d’uns partits deteriorats, que estan demostrant que per si mateixos no són capaços de vetllar pel bé comú.
Avui, entre aquest conjunt d’al·licients, cal subratllar els diàlegs que s’emprendran en els diferents grups de conversa, concretament cinc. Dos d’ells tracten sobre qüestions diferents però crucials, que en bona mesura s’articulen entre si. Un d’ells abordarà la situació dels partits polítics com a problema, segons assenyalen les diverses enquestes, tant les realitzades des de Catalunya com les del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). Es plantejarà si s’ha de refer el sistema de partits catalans.
Aquesta ponència estarà moderada per la coneguda catedràtica de dret constitucional Montse Nebrera. L’objectiu d’aquest grup de conversa és l’intercanvi de punts de vista sobre en quina mesura els partits del Parlament de Catalunya, en el seu funcionament i configuració, responen raonablement bé a les necessitats dels ciutadans, o si és necessari refer, reformar o reparar el sistema.
La qüestió és pertinent i necessària: els partits no són l’única via de fer política, però sí l’essencial, ja que configuren parlament i govern i, per tant, són els màxims decisors en l’assoliment del bé comú, que és, en principi, la finalitat de la política.
Però les enquestes assenyalen tot un altre escenari: la política és, com a mínim des de 2022 o abans, el primer o segon problema per als catalans, i això de manera ininterrompuda. Segons l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat (CEO), entre el 55 i el 62% dels enquestats consideren que no hi ha cap partit, o no saben indicar-ne cap, capaç de donar resposta als problemes concrets (habitatge, immigració, situació econòmica, etc.). Tot i ser massivament favorables a la democràcia, els catalans consideren que aquesta funciona malament.
Sembla difícil que, des de la lògica actual dels propis partits, tot això es resolgui i millori.
D’altra banda, el sistema electoral català, de llistes tancades i bloquejades, agreuja més la situació, perquè resta protagonisme als ciutadans i l’atorga a la maquinària dels partits. El que es persegueix és respondre a preguntes com: quin és el diagnòstic sobre la situació, sobretot des de la perspectiva del que s’ha de fer i es pot fer?
Juntament amb una consideració molt concreta: una nova llei electoral que empoderi l’elector i faci el diputat responsable davant els seus electors, pot contribuir a millorar la situació? Aquestes i altres qüestions expliquen l’interès del resultat d’aquest grup de diàleg.
El segon grup tracta sobre la demografia de Catalunya, la immigració i la família. Tres qüestions estretament relacionades i que fins ara no són objecte de polítiques clares i decidides per part dels governs, tant de la Generalitat com d’Espanya. En aquest grup actuarà com a moderador Daniel Arasa, una persona amb un gran currículum en els moviments de família.
Catalunya està immersa en una greu crisi demogràfica: moren més persones que no pas en neixen des del 2018. El nombre de fills per dona en edat fèrtil (taxa de fecunditat) és d’1,1, lleugerament inferior fins i tot a l’espanyola (1,12), una de les més baixes del món.
Taiwan, Hong Kong, Singapur, Corea del Sud i Malta són els únics llocs amb pitjors xifres. Alhora, els avortaments suposen el 40% dels naixements; és l’autonomia amb la xifra més elevada. La gent es casa (taxa de nupcialitat) en menor proporció que a Espanya i la taxa de divorcis, des del 2005, és superior a la de la UE (1,8 per 1,6 divorcis per 1.000 habitants).
El creixement migratori és molt més gran que l’espanyol (2022: 20,25 immigrants per 1.000 habitants a Catalunya, per 15,21 a Espanya). A Barcelona, prop del 30% de la població ha nascut a l’estranger, i els naixements (2023) de fills d’aquesta procedència superen a Catalunya el 40%.
El resultat de tot plegat pressiona negativament sobre la productivitat, la pèrdua de capital social, l’increment de la renda per càpita i la convergència amb Europa, la capacitat educadora i el rendiment escolar, el preu de l’habitatge i la llengua i la cultura catalanes.
Tot això planteja moltes qüestions. Per exemple: per què es mantenen resultats tan desfavorables al llarg del temps sense cap acció dels governs espanyol i de la Generalitat? També, podem assumir com fins ara les conseqüències de la baixa natalitat, la immigració massiva i el deteriorament en la formació de la família?
Els interessats en aquestes qüestions, així com en els restants grups de diàleg (Grup 3: Policrisis i crisi moral. Grup 4: Està en crisi Occident i els seus valors? Com ens afecta? Grup 5: Quin és l’ordre de prioritats de les polítiques públiques que necessitem), tenen ara la possibilitat d’intervenir i escoltar valuosos punts de vista sobre elles.
Si esteu interessats en participar-hi us podeu inscriure AQUÍ
