Ja es fa difícil entendre que el PSC pugui representar la centralitat i pactar amb els partits del catalanisme, atenent el seu pacte i sobretot actitud a l’Ajuntament de Barcelona, on la seva personalitat política ha quedat perfectament absorbida per Ada Colau, que en definitiva és qui fa i desfà amb una política profundament ideològica que perjudica clarament la represa de la ciutat.
Per acabar-ho d’adobar, la negociació pels pressupostos a Madrid ha comportat la formació d’una coalició de govern, una coalició d’estat com declara Pablo Iglesias, amb el pacte explícit amb Bildu i amb ERC. Cal recordar que reiteradament Sánchez havia manifestat, com ho constaten les hemeroteques, que mai arribaria a cap acord amb Bildu. Hi ha una raó substancial per aquesta actitud: EH-Bildu, que Iglesias inclou en “la direcció de l’estat” no només és hereva d’Herri Batasuna, i per tant de la cobertura política d’ETA, sinó que a hores d’ara no ha volgut encara condemnar les morts que va cometre aquella organització. L’actualitat de la sèrie emesa per HBO Patria, d’una altíssima qualitat cinematogràfica, i que recull amb fidelitat el llibre del mateix títol de Fernando Aramburu, mostra amb rotunditat el clima de terror creat fins fa pocs anys al País Basc. D’aquest clima Bildu en té com a mínim la responsabilitat moral i ha de distanciar-se’n, cosa que no fa. Però el partit socialista li és indiferent mentre li doni suport. Aquesta aliança de fet ja ha tingut un precedent en el govern navarrès, perquè la seva presidenta del PSOE ho és gràcies a la col·laboració d’aquella organització. El fet que a més a aquesta majoria se li afegeixi ERC, configura un bloc polític sòlid, Podemos-Comuns-ERC-Bildu, que és el fonament de la continuïtat de Sánchez al govern, donat que són els seus vots els que garanteixen la majoria necessària per governar. No té massa sentit reclamar línies vermelles en relació amb Vox, que en definitiva és un partit que es mou en el marc de la Constitució i l’assumeix, malgrat els seus exabruptes, i declarar alhora membres de la direcció de l’estat a Bildu i ERC que tenen la voluntat expressa de derrocar-la.
En aquest context voler presentar les eleccions a Catalunya i les aliances electorals aquí com si fos un univers a part, que res té a veure ni amb la capital catalana ni amb Madrid, és voler fabricar un perjudicial univers Matrix, igual que, amb una altra escenografia, ha estat fent l’independentisme. La conseqüència pràctica de tot plegat és l’allunyament de la política de la realitat quotidiana i de la centralitat.
No hi ha cap país d’Europa que en plena pandèmia el govern desenvolupi polítiques divisives que generen un profund antagonisme, com fa Sanchez a Espanya amb la llei d’educació, de l’eutanàsia, de la memòria històrica i la llei de les persones trans. Potser l’únic equivalent, i una vegada més es produeix aquest paral·lelisme, seria el cas d’Orban a Hongria, amb la diferència que aquest primer ministre centreeuropeu governa amb una amplíssima majoria absoluta fruit del gran suport electoral dels hongaresos.
En aquesta perspectiva és molt possible que aquestes eleccions, que cada vegada més es perfilen com unes eleccions de transició a un nou escenari polític postcovid, el vot de la centralitat a Catalunya no tindrà una opció clara d’on anar.
Loading ...
