Espanya ja és el segon país del món en nombre de nous contagis i el quart en nombre total de persones afectades, per darrere de la Xina, Itàlia i l’Iran. Madrid presenta una taxa de mortalitat molt elevada, del 7,28% dels afectats, quan el més habitual seria situar-se entorn del 2% – 2,5%.
Com hem arribat fins aquí? ¿Què ha passat perquè partint d’una situació molt millor que França i Alemanya les hàgim superat en nombre de casos i morts? Cal plantejar aquesta qüestió, perquè en cas contrari, un cop passat l’estat d’alarma, i més aviat que tard, podem patir una recrudescència dels atacs si es reiteren els errors comesos des de l’inici i no reparats.
La idea que hem de fer callar tota concepció crítica fins a superar el problema és fatídica. El que no s’ha de fer és desqualificar a tort i a dret ad hominem. Això sí que és destructiu. Del que es tracta és d’apuntar amb precisió i concreció del que s’ha fet malament, per contribuir a la rectificació.
El que ens ha passat no era inevitable. El doctor Oriol Mitjà, especialista en infeccions epidemiològiques, que està investigant, juntament amb el doctor Bonaventura Clotet, la forma de tallar la cadena de transmissió del coronavirus, ha estudiat durant setmanes les pautes de propagació, i la seva qualificació del que ha passat és molt dura. Hi ha hagut falta d’anticipació i capacitat per fer previsions i prediccions epidemiològiques d’una epidèmia evitable. La seva crítica es basa en les advertències prèvies d’acord amb els models de transmissió de la malaltia: Ens van dir que era impossible que arribessin casos importats. Quan van ser autòctons, van dir que es podien aturar les cadenes de transmissió amb eines de salut pública molt febles, com l’aïllament de casos i contactes. A la fi l’epidèmia va créixer. I perquè no quedin dubtes sobre les responsabilitats, afirma: cal que hi hagi un recanvi en les persones que estan dirigint aquesta crisi i un nou pla d’acció en el que ningú tingui por a actuar i executar accions. El país està a l’UCI i el metge que el tracta ha comès errors. És millor canviar de metge mentre estiguem a temps i no lamentar-quan no hi hagi solucions.
¿Què ha passat perquè partint d'una situació molt millor que França i Alemanya les hàgim superat en nombre de casos i morts? Share on XEls errors greus pertanyen a tres ordres diferents:
- Una actuació tardana sense previsions de l’evolució. Ha estat una mirada de vol gallinaci, en lloc de la mirada de l’àguila.
- S’han comès errors greus per causes d’interès polític i ideològic.
- S’ha adoptat una estratègia, i el més greu és que encara segueix, absolutament equivocada, basada en la contenció passiva, quan se sap que aquest enfocament sempre fracassa davant de focus dotats de gran capacitat de difusió.
La mesquinesa en les mesures de contenció, tot i saber que el problema radicava en la multitud de casos asimptomàtics, ha portat a la seva proliferació i desbordament, quan Alemanya, Corea, Taiwan, Hong Kong, i la teoria del focus indicava quin era el camí. El coordinador, Fernando Simón, i el ministre de Sanitat, han actuat com si el demà fos un forat negre sense informació, quan disposaven de múltiples models que assenyalaven el futur, d’acord amb diverses variables. Han de respondre de per què no les van prendre en compte.
Tot això ha facilitat que el partidisme polític del pitjor caire hagi jugat i molt en contra de la salut pública. És el cas de no tancar Madrid, fins i tot abans del dia 8, quan ja era visible la dinàmica de desbordament, i concentrar en ella i de bon principi recursos sanitaris, d’una banda, i actuacions per a la ruptura de les cadenes de transmissió per una altra, que exigien la detecció anticipada de focus. El govern de la comunitat no ho va sol·licitar i Sánchez no es va atrevir a aplicar-lo.
També s’ha constituït un atemptat a la salut pública en haver mantingut les manifestacions feministes del dia 8, concentrant a Madrid a 150.000 persones. L’informe del Centre Europeu per al Control i Prevenció de Malalties (EDC), indicava als estats membres el 3 de març que els governs havien de promoure entre la població mesures de distanciament social, assenyalant específicament evitar “actes multitudinaris“. Tot i això, les manifestacions del dia 8 no es van ajornar. El mateix govern, amb les ministres al capdavant, va encoratjar a la participació. Fernando Simón, coordinador del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències del Ministeri de Sanitat, la va recolzar de manera explícita en la seva habitual roda de premsa. Després, vam saber que dues ministres, protagonistes de la manifestació, una d’elles Irene Montero, estaven infectades, així com la dona del president Sánchez.
Quin va ser l’impacte del dia 8? El que sí que sabem és que el dia 7 hi havia a Espanya 441 casos detectats, el dilluns s’havien més que doblat arribant als 999, i el dimarts quadruplicat arribant als 1.622 casos amb 35 morts.
Capítol a part és l’error global sobre la contenció passiva, que prossegueix, i que pot alterar els esforços del confinament un cop acabi. La seva importància mereix un tractament específic.
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
