Molts recordem el conte del rei nu. Doncs bastant d’això hi ha en el cas de Sánchez, en que malgrat la creixent anomalia de la seva gestió, poques veus ho assenyalen en tota la seva dimensió. És evident que governar vol dir fer bones lleis, dur a terme una acció de govern eficaç i gestionar bé l’administració. Ara, quan ja s’albira la fi del seu mandat, és fàcil constatar que en els tres capítols esmentats el govern de Sánchez es troba immers en nombrosos atzucacs.
En relació amb les lleis, la d’ensenyament és un fracàs en la seva aplicació. No només pels grans retards en alguns dels seus aspectes, com el de l’examen d’accés a la universitat, sinó per la impossibilitat de les escoles d’aplicar-la, excepte en un dels temes més polèmics, el de l’educació afectiva sexual orientada a posar en valor en els infants la transsexualitat i l’homosexualitat.
Sobre la llei de l’eutanàsia i la del suïcidi assistit impera una foscor absoluta. No hi ha informació, ni dades, res de res, que permeti saber quantes eutanàsies s’han produït, quants suïcidis s’han dut a terme, quants han estat refusats, quines són les causes… I d’aquelles lleis que en tenim notícia, resulta que quedem submergits sota l’escàndol, com el cas de l’anomenada llei del “només sí és sí”, que ara ja ha assolit dimensió europea i no precisament en termes elogiosos.
Però és que la modificació en el Codi Penal del delicte de malversació enregistra un nou front de desgast totalment inesperat. La comissió del Parlament Europeu que estudia l’aplicació dels fons Next Generation critica aquesta nova formulació perquè considera que és un perill en relació amb els diners procedents d’Europa.
Per si no n’hi hagués prou, asseguren que tornen a Brussel·les sense saber realment com s’estan aplicant aquests fons perquè el seu rastre és impossible de seguir-lo, manca transparència, un millor accés a la informació i sobra burocràcia. Alguns jutges ja alerten sobre les rebaixes de condemna en delictes de malversació que produirà la nova legislació.
També hi ha una alarma considerable en relació amb la llei trans i el que el govern anomena “efectes indesitjats” que en realitat són conseqüència d’una mala legislació.
Des del punt de vista de l’acció de govern i l’administració, Converses ja s’ha referit a la vaga dels lletrats de l’administració de Justícia, que ja ha produït, entre judicis pendents i casos ajornats, un embús de 300.000 demandes per resoldre. Les conseqüències es prolongaran al llarg del temps i mentrestant la ministra de Justícia, Pilar Llop, continua desapareguda.
El fons públic de pensions, dissenyat pel ministre de la Seguretat Social, José Luís Escrivá, que és peça fonamental per fomentar l’estalvi privat dels treballadors i constitueix una de les potes fonamentals de la reforma de la Seguretat Social, s’arrossega en el seu procés d’elaboració i avança molt lentament. Està pendent part del reglament, la plataforma digital que l’ha d’acollir i el que és molt important, els plecs del concurs públic del gestor. Quan tot això estigui llest i es pugui posar en marxa, pot passar encara ben bé 1 any més fins que el fons sigui operatiu. Plou sobre mullat perquè la CE pressiona Escrivá perquè resolgui d’una vegada la reforma de la Seguretat Social que continua encallada.
I per si no hi hagués prou vagues al sector públic, la inspecció del treball en convoca una de nova, que amenaça en ser indefinida si no augmenta la plantilla, perquè avisen que els efectius són insuficients per controlar el frau al salari mínim interprofessional. Actualment, hi ha 2.200 treballadors a la inspecció activa i 800 de personal de suport per controlar 1,4 milions d’empreses i 10 milions de pensionistes.
En realitat és tota l’administració que fa servei d’atenció al públic la que es troba en col·lapse. Com ho expliciten les multitudinàries queixes de les persones que ni tan sols poden accedir als serveis públics per tramitar la seva jubilació, o l’assegurança d’atur, o les prestacions socials. I tot això amb el fet agreujat que la creixent digitalització, ara ja està clar, no és per beneficiar al ciutadà, sinó al contrari, per posar-li més barreres i fer-lo treballar més al servei de l’administració sense cobrar.
