Cada dia es fa més difícil sentir parlar català als carrers de Barcelona. A la capital de Catalunya la llengua pròpia del país retrocedeix a ulls vista. Fa anys que ja ha quedat com a reducte a les poblacions més grans del nostre país: L’Hospitalet, Badalona, Santa Coloma…, Davant aquest fet el govern de Catalunya i fins i tot el mateix Parlament es mostren inane. 10 greus errors acabaran convertint el català en una llengua i, per tant, cultura, residual si no es resolen.
Són aquests:
- Oblidar-se del dèficit vegetatiu, en el qual moren més persones de les que neixen, que Catalunya compensa amb un escreix d’immigració. A Barcelona el 30% dels seus habitants ja ha nascut a l’estranger. I aquesta immigració té majoritàriament la característica de tenir el castellà com a llengua materna o bé, cas de la immigració dels països musulmans, ser molt indiferent a la llengua pròpia de Catalunya. El resultat és l’extensió del castellà que, per raons ideològiques, els catalans no siguin fervents partidaris d’incentivar la natalitat és un suïcidi cultural i lingüístic a llarg termini.
- L’abandonament del català per part de la majoria d’empreses en el seu ús intern i extern, i també el fàcil abandonament dels catalanoparlants de la seva llengua a la primera de canvi si l’altra persona s’expressa en castellà, malgrat que pugui entendre perfectament bé la llengua pròpia de Catalunya. Les empreses podrien fer molt, igual que els ciutadans per preservar el nostre patrimoni lingüístic i no ho fan ni ningú els incentiva.
- Haver convertit l’assignatura del català a l’escola en l’assignatura que més refús genera entre els alumnes. Hi ha aquí un dèficit brutal de capacitat pedagògica que és responsabilitat rotunda del departament d’Ensenyament i del col·lectiu de mestres.
- El menysteniment del català com a llengua de qualitat. El que va fer, per posar un exemple, una sola persona, Cambó, amb la Fundació Bernat Metge és un exemple d’una de les múltiples línies que haurien de convertir el català en una llengua imprescindible per accedir al món de l’alta cultura i dels clàssics.
- El malguany de TV3. Convertida en una organització corporativa que vetlla sobretot pels interessos econòmics dels seus membres. Contenta en ser la televisió més vista de Catalunya amb les migrades xifres que totes les cadenes assoleixen avui en dia, TV3 ha renunciat a dues qüestions fonamentals. Una, estendre’s entre aquelles persones que no utilitzen el català habitualment, però el coneixen. Ho ha fet a força d’una injecció ideològica en vena tan gran que genera refús a qui no ho comparteix. Segona, a participar en la degradació de la llengua i el seu menysteniment com a portadora d’una gran cultura.
- La manca de serveis actius i ben pensats per afavorir el coneixement de la llengua entre els immigrants.
- La manca d’una política lingüística basada en incentius i no en els càstigs.
- Incentivar els rètols en català en lloc de multar-los perquè estan en castellà que no ha tingut cap mena de conseqüència positiva. Incorporar el català al prestigi professional i aquesta és una tasca que un cop més és competència de les empreses i dels col·legis professionals, però que ha d’estar emmarcada per una política governamental que ho estimuli.
- Potenciar la seva condició de llengua d’estat reclamant i impulsant lectorats en les universitats espanyoles i coneixements de llengua i literatura catalana al batxillerat.
- Vincular el català, valencià, balear a una projecció comú internacional per mitjà de la Ramón Llull i l’Institut Cervantes. És necessària assentar el conjunt de l’àrea lingüística i les seves variants dialectals quan la demografia de la nostra llengua és tan feble.
Loading ...
