El 13 de gener tindran lloc eleccions generals, presidencials i legislatives alhora, a l’illa de Taiwan, indret esdevingut l’epicentre de totes les tensions entre la Xina comunista de Xi Jinping, d’una banda, i els Estats Units i els seus aliats liberals, de l’altra.
En el seu missatge de fi d’any (segons el calendari gregorià), Xi ha insistit a assenyalar que la “reunificació” de Taiwan amb la Xina continental és un “fet històric inevitable”.
En realitat, com Converses explicà, la història de l’illa que ha desembocat en l’actual situació és complexa, i quan el partit nacionalista xinès o Guomindang hi cercà refugi el 1949 fugint dels comunistes, Pequín tan sols havia administrat el territori un grapat d’anys.
El sentiment de pertinença exclusiu a Taiwan se situava el 2023 al voltant del 63% de la població adulta de l’illa
Tanmateix, al llarg dels anys, la identitat taiwanesa ha anat pesant cada cop més en els sentiments de la població de l’illa. De fet, segons dades de la Universitat Nacional de Chengehi, el sentiment de pertinença exclusiu a Taiwan se situava el 2023 al voltant del 63% de la població adulta de l’illa.
En canvi, la pertinença mixta a Taiwan i la Xina es troba en caiguda constant des de fa dècades, situant-se entorn del 30% l’any passat. Des del 2008, aquesta afiliació compartida ja no és la identitat preferida dels taiwanesos.
Pel que fa als que es declaren exclusivament xinesos, el percentatge de població ha passat del 25% el 1995 a tan sols el 2,5% l’any passat. Una identitat doncs que ha esdevingut marginal i que preocupa a Pequín.
En els pròxims comicis es tornaran a afrontar els hereus del Guomindang, que ara prefereix utilitzar les sigles KMT, amb el Partit Democràtic Progressista o DPP, actualment en el poder. Segons les darreres enquestes, el candidat i actual vicepresident del país Lai Ching-te, també conegut sota el nom occidentalitzat de William Lai, es manté com a favorit.
El DPP és el partit que més clarament es posiciona a favor de la singularitat de Taiwan, mentre que el KMT ha anat paradoxalment evolucionant cap a posicions que cerquen un major acomodament amb el govern xinès a Pequín.
A escassos dies dels comicis, la tensió entre els dos partits és palpable: l’oposició liderada pel KMT acusa el DPP d’incrementar el risc d’una confrontació militar amb la Xina, mentre que el DPP juga la carta de què el seu rival, cercant l’acostament amb Pequín, posarà en perill la sobirania de l’illa.
Per la seva banda, Pequín ha advertit que qualsevol canvi que Taiwan faci en el seu nom oficial (que recordem, és República de la Xina), bandera o constitució suposarà travessar una línia vermella. El govern xinès també ha condemnat les reformes recents en els llibres de text emprats en les escoles taiwaneses, i que recullen la història de l’illa abans que la de la Xina, com una campanya de “des-sinització” orquestrada pels “separatistes”.
Amb tot, la població taiwanesa, advertida per la trista sort que ha corregut Hong Kong, sembla disposada a perseverar en la seva recerca d’autonomia respecte Pequín i de reconeixement internacional a pesar que les amenaces militars xineses són molt serioses. Els comicis del 13 de gener poden marcar una nova etapa i apropar-nos al desenllaç de la crisi, en la qual una confrontació militar no es pot en absolut excloure.
El 13 de gener tindran lloc eleccions generals, presidencials i legislatives alhora, a l'illa de Taiwan, indret esdevingut l'epicentre de totes les tensions entre la Xina i els EE.UU. Share on X
Loading ...
