Les eleccions al parlament europeu, previstes per al mes de maig, s’acosten ràpidament. La sort de la principal força política de la cambra parlamentària, el Partit Popular Europeu (PPE), podria passar per un sol home: el primer ministre hongarès Viktor Orbán.
A pesar de dirigir una nació quasi bé marginal per Europa en termes de PIB i població, la seva capacitat de posar en dubte les polítiques europees d’immigració i asil l’ha convertit en un actor polític de primera línia. Politico EU, el diari de referència de l’auto-denominada “bombolla de Brussel·les”, en parla dia sí i dia també.
Des de l’inici de la crisi migratòria del 2015, Orbán ha pres la posició de líder de les forces contràries a la política de la Comissió Europea i dels principals estats membres, com França i Alemanya. A més, el seu activisme pel retorn als valors familiars tradicionals i de l’“Europa Cristiana” l’ha convertit en una de les principals referències del conservadorisme europeu.
Des de la Polònia del partit governant “Llei i Justícia” fins a la Itàlia de Salvini, passant per la França tradicional (ni de bon tros lepenista), el líder hongarès ha despertat l’admiració de la galàxia conservadora, però també l’odi de la resta.
La qüestió de l’expulsió del PPE
El proper 20 de març, el PPE debatrà si expulsa o no a Fidesz, el partit d’Orbán. Una dotzena de partits membres del PPE han escrit una carta al seu president, Joseph Daul, demanant l’expulsió (el PPE té més de 70 membres).
La petició arriba un mes després del inici d’una campanya publicitària pagada pel govern hongarès on s’ataca el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker – resulta que Juncker és també membre del PPE.
La idea d’Orbán i el seu partit és de quedar-se dins del PPE. Balázs Hidvéghi, portaveu de Fidesz, ha recentment reiterat aquesta posició, que Orbán justifica fent al·lusió a la natura necessàriament àmplia des d’un punt de vista ideològic d’un partit pan-europeu.
El perill pel centre-dreta
El risc pel Partit Popular Europeu resideix en que l’expulsió de Fidesz dividirà probablement els demòcrata-cristians europeus en una ala conservadora i una altra de caire liberal.
En aquest escenari, els sectors conservadors s’aliarien amb altres grups parlamentaris, com la tercera força al parlament europeu, l’ECR (Conservadors i Reformistes Europeus) o EFD (Europa de la Llibertat i la Democràcia). L’ECR compta entre els seus membres Llei i Justícia, el partit de govern a Polònia. EFD és el partit de la Lliga del ministre italià Matteo Salvini i del Rassemblement National (ex-Front National) de Marine Le Pen.
Un parlamentari de l’EPP que ha preferit mantenir l’anonimat confirma que el EPP té molta por de dividir el seu electorat conservador i perdre en conseqüència un gran número de vots.
El marge de maniobra de l’EPP és estret ja que si es mostra massa obert, s’arrisca a ser percebut com un actor de centre liberal. Una posició incòmoda, que a hores d’ara ja ocupa un altre grup parlamentari europeu, l’ALDE (Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa). L’EPP perdria així la seva raó de ser.
Expulsant a Fidesz, l’EPP entraria en una crisi que podria ben bé acabar de sobte amb la seva hegemonia parlamentària. Tot plegat a causa del primer ministre d’un país quasi bé irrellevant econòmica i demogràficament.
