Les últimes enquestes als EUA assenyalen que Trump ja assoleix el 50% i guanya a Biden per 1 punt. Continua, per tant, el seu progrés. De totes maneres, aquests resultats globals tenen una significació més política que electoral, perquè per raó del sistema electoral el que compta és el resultat estat per estat.
Argentina. Libertad Avanza, el partit del candidat sorpresa anarcocapitalista, Javier Milei, continua progressant i arriba al 33,1% en la primera volta, constituint l’opció més votada. Frec a frec per passar a la segona volta competeixen l’opció de Juntos por el Cambio, el centredreta amb Patricia Bullrich, al capdavant, i amb el 29,7% i el peronisme d’Unión por la Patria de Sergio Masa amb el 29,4%. Per tant, podria ser que la segona volta d’Argentina es disputés entre dues opcions de dreta, una continuista i una nova rupturista.
A Itàlia, els Fratelli de Meloni continuen pujant en intenció de vot. Ara ja estan pràcticament en el 29%. A quasi 10 punts de distància del seu principal adversari el partit democràtic amb el 19,8% com a primera opció de l’esquerra. La majoria governamental, amb la Lliga i Força Itàlia, assoleix el 45% dels vots, mentre que l’oposició d’esquerres, el partit democràtic i el moviment 5 Estrelles, es queden en el 37%, amb una dificultat afegida: la diferència entre les dues opcions és petita, de menys de 2 punts i, per tant, hi ha una competència interna molt forta dins d’aquest camp; un escenari semblant al que es dona a Catalunya en l’àmbit de l’independentisme entre ERC i JxCat.
En el cas d’Alemanya el CDU-CSU continua al capdavant amb el 27% dels vots, però la dreta radical d’ADF, malgrat totes les crítiques, continua progressant i arriba al 23%. Però això no és el pitjor, sinó la distància que li treu al partit social demòcrata que cau fins al 16% dels vots. Entre la democràcia cristiana i socialcristiana i la dreta extrema, assoleixen el 50% dels vots i això afebleix cada vegada més el criteri imperant fins ara d’evitar pactar amb aquest partit. L’actual coalició de govern amb verds i lliberals només aconsegueix el 37%. I això assenyala una clara disconformitat de la població amb la seva gestió que paga sobretot la socialdemocràcia.
A Israel el Palid s’imposa amb 30 escons sobre el 61 necessaris per a la majoria absoluta i, per tant, si els resultats es confirmessin, la coalició de dreta i extrema dreta amb Binyamín Netanyahu continuaria governant aquells país.
Finalment, al Canadà en Justin Trudeau, figura emblemàtica del liberalisme progressista, s’ensorra. El partit conservador assoleix el 41% dels vots, mentre que els liberals de l’actual primer ministre només arriben al 26%. El Bloc Quebequès obté el 20% i el partit de perfil més aviat socialdemòcrata el 18%. Per tant, és clar que l’època Trudeau s’ha acabat.
El balanç d’aquesta prospectiva electoral en aquest conjunt de països té evidentment moltes lectures, més quan la seva diversitat és notable. Però, hi ha un comú denominador: en tots els casos la balança es decanta clarament cap a la dreta i encara més cap a la dreta radical, i això que no hem afegit altres previsions menors que accentuen aquesta interpretació com pugui ser el cas d’Àustria, o el de França. La principal excepció a tot això es donaria una vegada més a l’altra banda del Canal de la Mànega, demostrant així que els anglesos els hi encanta anar a contracorrent.
Totes aquestes dades han estat extretes la web d’Electomania (https://electomania.es/).
Loading ...
