La darrera enquesta feta pública correspon a El Periódico i atorga els resultats següents:
- ERC 33-34
- JxCat 29-30
- CUP 8-9
- En Comú Podem 11-12
- PSC 22-23
- Cs 16-17
- Vox 6-7
- PP 5-6
Aquests resultats conferirien al bloc independentista, considerant també la CUP, una majoria absoluta entre 70 i 73 diputats. A l’hora de legislar, però, es trobaria en el mateix problema que en l’actualitat, perquè el bloc de Republicans i JxCat necessitaria una tercera força per tirar endavant les iniciatives legislatives, com ara ha succeït amb el pressupost i els Comuns, perquè habitualment la CUP exerceix com a oposició.
En definitiva, pel que fa als bloc entre independentistes i no independentistes el resultat no canviaria. Una altra cosa és la posició de cada partit, on cal ressenyar el primer lloc d’ERC i la caiguda estrepitosa de Cs, que no es traduiria en un clar benefici pel PP, sinó que donaria lloc a l’entrada de Vox al Parlament, que fins i tot podria quedar per sobre dels populars. El PSC millora, però no aconsegueix traspassar el que ara com ara sembla la seva teulada del 20% dels vots.
Aquests resultats contrasten notablement amb els que atorguen les diverses observacions del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat (CEO) sobretot pel que fa a ERC.
Aquest institut oficial en les tres observacions de l’any passat, de primavera, estiu i tardor, atorgava als republicans una forquilla que es movia entre 36 i 43 diputats sent el marge més probable el de 38-40. Per tant, molt per sobre d’aquesta última observació publicada per El Periódico. Amb la resta de partits no presenta diferències significatives, amb l’excepció de PP i Vox. En el primer cas, hi havia una lleugera subvaloració, que no és important. Més gran és la discrepància en relació amb Vox que li atorgava un màxim de 4 diputats, quan en l’amidament d’El Periódico pot arribar a 7 diputats. En definitiva, amb aquesta fotografia que respon com totes les enquestes al passat, l’independentisme continuaria sent majoria. Però aquesta situació no recull les dinàmiques d’enfrontament entre JxCat i ERC, les pugnes dins del PDECAT, les dificultats per acordar un cap de llista, i encara menys, la quasi segura presència d’una candidatura catalanista basada en l’autogovern en el marc de la Constitució.
