En aquests moments de la pel·lícula i a reserva de l’última i decisiva setmana electoral que ha incorporat el plat fort dels debats per televisió, el resultat està molt bloquejat.
La mitjana del conjunt d’enquestes fetes fins ara donen lloc a un bloc d’esquerres i un altre de dretes, empatats a 155 escons i per tant lluny de la majoria absoluta. En necessitarien 20 per aconseguir-la. Aquí hi hauria una magnífica oportunitat per als partits catalans, perquè també d’acord amb les enquestes, ERC i JxC en sumen 21, però sembla bastant clar que serà difícil que els utilitzin per determinar el futur govern donant suport a la candidatura de Sánchez.
Mentre tot aquest bloqueig es manté, ara el principal beneficiari és Vox. Ho va ser en l’exhibició de les despulles de Franco que ha resultat molt més positiu per a aquest partit que per als socialistes, contradient així el guió inicial que s’havia elaborat des de La Moncloa.
Després, els successos a Catalunya a partir del dia 14, han ajudat a inflamar la política espanyola. L’independentisme de carrer, en la mesura que ha deixat de ser festiu per esdevenir agressiu, injecta vitamines a Vox. Per últim, el debat a escala espanyola, li ha permès a Abascal arribar a un públic massiu de 8 milions d’espectadors, i, a sobre, desplegar el seu discurs amb tota tranquil·litat, perquè els altres quatre candidats estaven tan embrancats en les seves cuites, que pràcticament el van deixar que digués tot el que portava preparat i més, sense qüestionar cap de les seves afirmacions passades de volta, que no van ser poques.
