Catalunya va estar al centre del debat i tot un bloc va estar dedicat al que avui s’ha convertit en un problema per a Espanya.
Malgrat aquesta importància, cal dir que la qualitat de les propostes va ser molt baixa. Van oscil·lar entre el cavall d’Àtila d’Abascal, que pretén resoldre el problema impedint que creixi l’herba per allò on passa, les idees repressives de Rivera i Casado, a les vaguetats d’Iglesias i Sánchez. Amb tot, cal apuntar que el dirigent d’UP va ser el que va tenir una visió més constructiva del problema quan va posar com a exemple l’actitud de Suárez i la seva negociació amb Tarradellas. El seu plantejament estava allunyadíssim dels de la resta.
La conclusió és que la política espanyola té un problema, almenys abans del dia de la votació, i és que no té cap gran proposta positiva per a Catalunya. El que significa que en realitat no tenen un projecte realment comú per a Espanya. És greu.
Tres fiblades, que han passat massa desapercebudes, haurien de formar part de l’agenda política catalana. Totes elles van venir de Sánchez.
Una apunta a TV3 amb l’establiment d’una legislació que obligaria a les televisions autonòmiques a tenir consells configurats d’acord amb una amplíssima majoria parlamentària, el que limitaria i molt la capacitat actual de fer i desfer dels partits que governen la Generalitat.
Les altres dues qüestions són de naturalesa econòmica i han d’alertar tothom. Sánchez anuncia una futura llei per a la transició ecològica amb una aportació de 250.000 milions d’euros al llarg d’un període no determinat. En la pràctica, aquesta llei pot funcionar en gran part també com un instrument de política regional. Si Catalunya continua absent de tota entesa amb el govern espanyol com fins ara, tindríem l’elevat risc de quedar-nos també fora de joc en aquesta important qüestió de futur. L’altra mesura és la creació d’un ministeri dedicat a la despoblació i a la desertització humana d’Espanya, el que significarà despesa i inversió regional que s’orientarà a territoris afectats per aquest problema i que per tant tindria una escassa o nul·la incidència a Catalunya.
Si tot això no es contempla en el marc d’una nova normativa sobre finançament autonòmic, la situació de Catalunya empitjorarà. Amb una Generalitat absent com fins ara, tot pot anar a pitjor.
