Eleccions anticipades (1). L’exemple de la nostra sanitat pública

Catalunya és governada per un govern feble de 33 diputats sobre 135 i per un president que queda en quart lloc en les preferències dels ciutadans, segons les enquestes. Això sol ja fa veure que és vital fer unes eleccions que ens dotin d’un govern com cal, perquè, a més, aquesta feblesa i dèficit de govern repercuteixen en la vida diària.

És el cas decisiu de la sanitat. Els editorials dels mitjans de comunicació han tronat amb veu forta: “Aquesta situació no es pot repetir”. Es refereixen als col·lapses sanitaris que hem viscut aquest hivern i que encara cuegen a causa dels virus respiratoris. No es pot repetir, però es repeteix senzillament perquè no tenim una bona governança. Una vegada i una altra veiem les urgències hospitalàries col·lapsades, fet que significa un greu perill per a aquelles persones que realment necessiten una atenció urgent que els centres d’assistència primària no els hi poden donar. I sort encara que qui s’ho pot pagar s’apunta ràpidament a una mútua o a una assistència privada, que en alguns casos també presenten puntes de congestió.

O sigui, que la sanitat publica catalana és incapaç de fer la seva funció, per partida doble. Per la insuficiència dels CAPs i la saturació de les urgències, i perquè és el lloc d’Espanya on amb més diferència el ciutadà es paga la sanitat pel seu compte, malgrat que aquesta és gratuïta. No ho fa per gust, és clar, sinó per les deficiències del servei. Si la meitat dels que acudeixen per aquesta via retornessin a la pública, el col·lapse seria diari.

La grip ha tornat a posar en perill el sistema sanitari i cal preguntar-se què és el que han après els nostres governants durant el període de la covid excepte allò tan vell de negar l’evidència. Perquè, mentre els professionals parlaven de col·lapse pels virus respiratoris, el departament de salut es dedicava a negar-ho, malgrat que les imatges que veiem a tort i dret donaven fe dels col·lapses dels serveis d’urgència i de la impossibilitat del CAP de fer front a aquesta circumstància. Part del problema ve d’una vacunació mal feta i, per tant, insuficient, i que ha tingut una reacció tardana per part del govern. Fins fa pocs dies Salut no va obrir la vacunació a tota la població al marge de la seva edat, però ai l’as, no donava hora per poder ser vacunat. És com si un arquitecte fes una casa i s’oblidés de construir les portes.

I tot això pot anar a pitjor si no hi ha un govern fort que operi una gran transformació perquè l’assistència primària cada cop serà més deficitària en metges. Sis de cada deu tenen més de 50 anys i una tercera part més de 60. En pocs anys hi haurà un gruix extraordinari de jubilats. I el dèficit està assegurat. Ja amb dades d’ara, que revelen recursos insuficients, el dèficit s’incrementarà un mínim del 10%.

Per si no n’hi hagués prou, els metges que surten de la convocatòria del MIR defugen les places d’assistència primària perquè prefereixen altres especialitats de caràcter hospitalari o que tinguin una bona opció a la privada. El metge de família en lloc de ser la columna vertebral del sistema està situat al marge, també en la seva retribució salarial. I no només ell, ara mateix tenim vaga d’infermeres a la qual se li afegeixen els tècnics sanitaris. El malestar entre els professionals és evident. S’ha preferit ampliar plantilles més que millorar la retribució que era una opció, però té conseqüències.

D’altra banda, els recursos no han anat al que és el centre estratègic de l’assistència sanitària, a metges i infermeres als CAPs, sinó a altres àrees des de psicòlegs a serveis sociosanitaris. El resultat és el de sempre, l’afebliment d’aquesta atenció primària, que té com a conseqüència el col·lapse de les urgències hospitalàries.

Cal obrir un gran debat públic al nostre país amb participació d’usuaris i experts, dels mateixos professionals, per confeccionar un Llibre Blanc que doni resposta a tots aquests mals, en lloc dels pedaços que el govern de Catalunya va col·locant en funció d’on ve el vent. Però tot això només ho podrà fer un bon govern realment representatiu i fort que assumeixi el problema en tota la seva dimensió.

 Loading ...