El nomenament de JD Vance com a candidat a la vicepresidència va ser una jugada potent dels republicans, fins al punt que va condicionar la tria del candidat demòcrata a la vicepresidència. Vance és un senador novell de segon any, catòlic convers des del 2019, i va ser crític amb el Trump del primer mandat. Abans de la seva nominació, ja era una figura valorada, fins i tot més enllà de les rengles republicanes.
Nascut el 1984 a Ohio, va créixer en una família de classe treballadora dels Apalatxes, entre Ohio i Kentucky. Fill d’una família desestructurada, amb una mare que patia addicció a les drogues (de la qual fa més d’una dècada que n’està rehabilitada), va ser criat per la seva àvia, una dona singular. Aquest ambient és el que descriu a la seva obra Hillbilly Elegy: A Memoir of a Family and Culture in Crisis, on retrata la seva infantesa entre els “hillbillies”, un grup social marcat per la pobresa.
En acabar l’institut, va decidir allistar-se als marines, com molts joves amb escasses perspectives. Va ser desplegat a l’Iraq i, gràcies a la seva trajectòria, va obtenir una beca per estudiar a la universitat estatal. Més endavant, i gràcies a les seves brillants notes, va aconseguir una beca gairebé total per estudiar a la Yale Law School, on es va doctorar en dret i va ser editor de la Yale Law Journal. Així, va tenir una trajectòria acadèmica destacada que més tard també es va traslladar a l’àmbit empresarial.
Es va casar amb una companya de Yale, d’ascendència hindú, Usha Chilukuri Vance, i junts tenen tres fills. El seu currículum, per tant, és impecable. Tot i això, el seu nomenament com a vicepresident va provocar que diaris com el New York Times i el Washington Post, referents progressistes americans, carreguessin contra ell. Aquesta línia de crítica ha estat seguida per diversos mitjans de comunicació espanyols.
El menys important per als crítics sembla ser la seva història de servei i esforç personal, incloent-hi el seu llibre Hillbilly Elegy, un best-seller que ha estat adaptat al cinema i que es pot veure a Netflix. Amb la campanya, el llibre ha tornat a ser un èxit de vendes. La seva vinculació amb la classe treballadora i el seu origen humil donen força al seu discurs, que connecta amb els votants que comparteixen experiències similars.
Tanmateix, les crítiques se centren en les seves posicions: està oposat a l’avortament, al matrimoni homosexual i a les intervencions mèdiques en menors transgènere. No es considera la seva dimensió social, que l’ha portat a participar en diverses iniciatives en aquest àmbit. Com a senador, per exemple, va votar a favor de la proposta d’Elizabeth Warren, demòcrata per Massachusetts, per recuperar els salaris dels executius dels bancs fallits. Això impediria que aquests continuessin rebent sous astronòmics mentre els bancs s’enfonsen.
Tim Walz, el candidat demòcrata a la vicepresidència, és governador de Minnesota, té 62 anys, i se l’ha presentat com l’equivalent a Vance per les seves arrels humils. Tot i així, la seva trajectòria universitària va ser mediocre, limitant-se a estudiar a la universitat estatal i treballant posteriorment com a professor d’institut. No té obra escrita.
En l’àmbit militar, també es busca presentar-lo com a equivalent a Vance, però les diferències són notables. Walz va servir durant anys a la Guàrdia Nacional, on va arribar a ser sergent i va ocupar feines burocràtiques. Quan la seva unitat va ser enviada a l’Iraq, ell es va retirar, fet que ha generat crítiques. Sembla que la seva pertinença a la Guàrdia Nacional obeïa més a motius econòmics que patriòtics.
Com a governador, la seva gestió ha estat polèmica. Ha estat criticat per la mala gestió financera i per legislar mesures costoses per a les petites empreses. Un exemple és l’obligació de pagar 12 setmanes de remuneració als nous pares o per la cura de familiars malalts, que poden arribar fins a 20 setmanes si es donen ambdues circumstàncies. Tot i que aquestes mesures beneficien els treballadors, són insostenibles per a empreses petites de 2 a 5 treballadors.
També ha imposat nous impostos malgrat que Minnesota tenia un superàvit de 18.000 milions de dòlars quan va assumir el càrrec. Va augmentar els impostos a les nòmines, a la venda de vehicles motoritzats i, fins i tot, a canoes i caiacs, molt comuns en un estat amb milers de llacs.
A més, ha actuat de manera contundent contra les escoles religioses, limitant-ne la llibertat ideològica i dificultant l’elecció d’escola per part dels pares. Un altre gran problema durant el seu mandat va ser el frau de 250 milions de dòlars destinats teòricament a l’alimentació de nens pobres, però que es van desviar a altres finalitats, com la compra de béns de luxe. Walz va ser informat verbalment, però no va actuar fins que l’FBI va intervenir, resultant 70 condemnats.
Una altra qüestió polèmica és la seva legislació sobre l’avortament, que permet la seva pràctica fins al novè mes d’embaràs. No obstant això, el que probablement li ha causat més dany polític van ser els disturbis del 2020, quan un ciutadà negre, George Floyd, va ser assassinat per la policia a Minneapolis. Els disturbis, que incloïen saquejos i incendis de botigues, van ser qualificats per Walz com a “protestes pacífiques”, i va retardar la intervenció de la Guàrdia Nacional durant dies.
Per tot això, presentar Walz com un reforç per a Harris és un enigma dins de l’estratègia demòcrata.
Loading ...
