Les enquestes sobre les eleccions a Europa del mes de juny així com altres dels principals països de la UE, Alemanya, França i Itàlia, assenyalen amb claredat que l’electorat es desplaça clarament cap a la dreta i la dreta radical.
En el cas de les eleccions europees on s’escullen 720 escons i que, per tant, té una majoria absoluta en 361, assenyala que la primera força continua sent el PPE, una amalgama d’antics partits demòcrata cristians amb el més important de tots la CDU alemanya al capdavant i el PP espanyol i conservadors.
En segon lloc, i ja bastant esvaït, la socialdemocràcia, que només assoliria 135 escons. Queden lluny els temps en què aquesta ideologia política era amb claredat la primera força europea. Però és que a més l’esquerra europea, The Left, només assoleix 46 escons i els verds una mica més, 50.
Per tant, l’aspecte polític sobre aquesta banda està molt afeblit i contrasta amb les bones xifres que donen sobre els dos grups del parlament en què es divideix la dreta radical. A Identitat i Democràcia, el conglomerat que té com a primera i molt destacada força el Reagrupament Nacional de Le Pen a França, assoliria 89 escons i superaria els 86 de Renew Europe, nom de l’agrupament liberal al Parlament Europeu. L’altre gran contingent de vot s’agrupa en els denominats conservadors i reformadors europeus, que té en els Fratelli d’Itàlia de Meloni la força principal. Les enquestes li donen 84 escons, però a l’hora de la veritat, passades les eleccions, quan es configuri el grup parlamentari se situarà entorn dels 90 perquè el partit del primer ministre hongarès, Urba,n passarà a formar part d’aquest col·lectiu, engruixint, per tant, la xifra final. Hi ha moltes similituds, però també hi ha diferències entre ambdós grups. Podríem dir, simplificant, que són les que separen el Reagrupament francès dels Fratelli.
No deixa de ser interessant subratllar que quan el feminisme de la lluita de gèneres i el feminisme queer està plenament alineat amb l’esquerra, les tres dones més importants d’Europa Von der Leyen, Meloni i Le Pen, se situen a la dreta i a la dreta radical. Paradoxes.
Amb tot, el resultat final permet mantenir l’hegemonia tradicional dirigida pels populars amb socialdemòcrates i liberals, perquè donen una xifra d’escons per sobre la majoria absoluta. Però també és evident que en l’horitzó es dibuixa una peça de recanvi perquè la dreta i la dreta radical arriben als 358 escons, només a 3 de la majoria absoluta, fàcilment assolibles, perquè entre els 47 diputats no inscrits que calculen les enquestes, sobraran candidats a engruixir aquesta majoria. Possiblement, ara no es produirà, però l’opció estarà sobre la taula.
Aquest fet no és independent de les pròximes eleccions nord-americanes perquè és evident que alguns partits de la dreta radical, com el que encapçalat Meloni, estan conreant unes bones relacions amb Trump.
En l’àmbit estatal, Fratelli d’Itàlia guanyaria les eleccions amb un 27,6% dels vots, i el seu bloc format amb Força Itàlia i La Lliga assoliria quasi el 50%.
A França, encara que és molt aviat perquè les enquestes tinguin significació, els resultats ens diuen que en les pròximes legislatives Le Pen, amb 280 escons, se situaria només a 9 de la majoria absoluta, mentre que Macron quedaria absolutament despenjat, amb només 137.
A Alemanya els resultats continuen donant com a guanyador l’etern bloc demòcrata cristià CDU-CSU, amb el 34% dels vots. I molt despenjats els seus clàssics adversaris, els socialdemòcrates, amb només el 16% dels vots, frec a frec amb l’extrema dreta alemanya d’Aliança per Alemanya amb el 15% i els verds amb el 14%. El partit liberal se situaria al límit de poder treure diputats, amb només un 3%. I l’esquerra que es presentaria dividida en dues faccions, “l’esquerra de sempre” i la seva dissidència prorussa que assoliria un 4% a expenses que els de Bielinke no traurien representació parlamentària en quedar reduïts al 2%.
Aquest és el panorama europeu a començaments de la primavera del 2024.
Loading ...
