Les pàgines dels diaris i dels digitals, els temps de les ràdios i les televisions van plens de la inhabilitació de Torra i sobretot del temps preelectoral que ara s’obre fins a unes eleccions que es pressuposa que seran dins la primera quinzena de febrer. Molts mesos d’inestabilitat, d’un govern partit per la meitat amb un vicepresident amb funcions molt limitades de suplència del president.
Però malgrat tota l’atenció al tema, un factor determinant està sent omès de les informacions i anàlisi. Es tracta del risc probable que al mes de febrer Catalunya estigui sotmesa a una pressió molt elevada de la pandèmia, fet que condicionaria greument les eleccions.
Cal partir de la situació actual i de la velocitat amb que s’ha produït la segona onada. Com ja hem apuntat en altres informacions, la situació a Catalunya està continguda però en uns nivells tan alts que qualsevol circumstància desfavorable pot disparar la propagació del coronavirus. I aquesta circumstància concreta és ara meteorològica. La progressiva reducció de les temperatures farà que les persones tendeixin a evitar l’exterior i a concentrar-se a les llars i als locals. Imagineu-vos un restaurant, un bar, amb persones menjant i bevent, parlant entre elles i sense mascaretes. La possibilitat de propagació es multiplicarà. Quan hi hagi eleccions aquestes circumstàncies seran molt accentuades i vindrem, a més, d’un període particularment propici al relaxament i a les relacions, com és el Nadal. Aquest és un primer factor que fa témer davant del fet de situar les eleccions al febrer.
Un segon factor és la grip. La vacunació es produirà amb tota certesa dins del mes d’octubre i és una barrera important, però limitada perquè l’habitual és que només ho facin, i ni molt menys totes, les persones a partir d’una determinada edat i el personal sanitari. Si enguany el pla de vacunació no és més extens, si no s’obliga a tot el personal sanitari, i la gent de les residències no està vacunada al 100%, el risc de combinar dues epidèmies és evident. El resultat salta a la vista: una pressió desbordant sobre el sistema hospitalari. Si en èpoques normals en el període més àlgid de la grip se saturen les urgències, què pot passar ara, sobretot si la Generalitat no adopta ja des del moment actual mesures molt importants per reforçar els CAPs i el sistema d’urgències?
I encara resta un tercer factor, que amb l’experiència assolida cada vegada va emergint amb més força: la mascareta. Passat un primer període on el govern espanyol en general i l’incombustible Dr. Simón en particular, negaven la utilitat de la mascareta, malgrat l’experiència dels països asiàtics, ara està fora de tota discussió i el seu ús esdevé imprescindible. Però es fa evident un segon problema. No totes les mascaretes protegeixen per igual i la forma com poden ser utilitzades representa un risc. En el cas de les mascaretes de tela no totes són capaces de constituir una barrera enfront del virus. Han d’estar homologades per la normativa UNE 00065, però aquest requeriment no s’exigeix per la comercialització dels múltiples models de mascareta que estan a la venda. I aleshores sent així, aquesta barrera fonamental esdevé més formal que real. Perquè esdevingui útil ha de portar els filtres adequats i ha de ser rentada convenientment. Aflora també un segon problema que el diem de passada perquè no està a l’eix del diagnòstic que estem formulant, l’abundant consum de mascaretes no reutilitzables està començant a crear un problema amb el medi ambient.
Aquest problema de les mascaretes és tan evident que la sanitat basca ja ha vetat l’accés als seus centres al personal que porti mascaretes de tela essent obligat l’ús de les higièniques.
Cal recordar que en les eleccions al País Basc i a Galícia, amb una propagació de la malaltia inferior a la que es pot esperar per l’hivern, es va adoptar la mesura de dubtosa constitucionalitat d’impedir el vot a les persones en quarantena. Què es faria en aquest cas a Catalunya? Aquest és un debat gens menor i que a més tindria un impacte asimètric donat que dependria del grau d’afectació en cada territori. Però és molt possible que els àmbits metropolitans i zones de Barcelona com Nou Barris es veiessin més afectades que els àmbits rurals o els territoris urbans de rendes més elevades. També es podria produir la circumstància que la situació fos tan greu que no es poguessin celebrar les eleccions i aleshores es multipliqués la incertesa i la falta d’operativitat del govern.
Totes aquestes qüestions han de ser conegudes per l’opinió pública i haurien de rebre una acurada atenció per part del Parlament de Catalunya si és que aquest és capaç de tornar a les èpoques en que es produïen debats d’una certa racionalitat.
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
Que passarà amb les eleccions si al mes de febrer Catalunya està sotmesa a una pressió molt elevada de la pandèmia? Share on X
Loading ...
