Després de les eleccions de Madrid i de Castella i Lleó, el PSOE de Sánchez necessita fer un bon resultat a Andalusia perquè, si no, aniria encadenant contrarietat rere contrarietat a cada contesa electoral. D’altra banda, aquesta comunitat autònoma, la primera per població, lògicament té un gran pes en el nombre d’escons que s’elegeixen pel Congrés dels Diputats, per tant, les eleccions andaluses són també una pugna a escala espanyola.
De moment, les perspectives són ben negatives per al PSOE, perquè fora dels seus mateixos dirigents cap entitat independent li concedeix la més mínima possibilitat de guanyar. Les enquestes fotografien i quantifiquen aquesta situació. Considerant les 4 últimes realitzades d’IMOP, Demoscopia Servicios, NC Report i Sigmadós, els resultats assenyalen una clara victòria del PP, que de mitjana pot obtenir 47 escons, en un màxim que se situa en els 52 i un mínim en els 44. Cal recordar que la majoria absoluta en el cas del parlament andalús necessita 55 diputats.
Per la seva banda el PSOE assoliria com a més probable 33 escons, amb un marge estret que oscil·la entre 33 i 35 escons. Per tant, molt lluny no ja de poder governar, sinó de la xifra que aconsegueix el PP. El feu socialista d’Andalusia que durant dècades ha significat el model socialista, forma part de la història.
Vox per la seva banda pot obtenir 18 escons amb un mínim de 14 i un màxim de 22. Aquí el ventall és ampli i cal veure l’impacte que produeix l’ara ja coneguda candidata Macarena Olona.
UP, a reserva que s’acabi articulant una candidatura entre els diversos grups d’extrema esquerra, obtindria 8 escons amb un marge inferior de 7 i una teulada de 10.
Per tant, les cartes semblen clares i el corrent bufa contra el PSOE, però és evident que l’única enquesta valida és la del dia de les eleccions, i encara queda molta tela per tallar.
Loading ...
