Les dades de l’ultima enquesta del CEO permeten conèixer millor com són els electors de cada partit, i en aquest sentit dibuixen uns perfils, que si bé d’una banda confirmen intuïcions, d’una altra deparen algunes sorpreses.
On viuen? Doncs els més rurals de tots, perquè concentren més votants que la resta, en poblacions menors de 2.000 habitants, són en primer terme de JxCat, que té el 10% del seu electorat en aquests municipis, seguits d’ERC amb el 7%. També la CUP amb menor proporció hi és present en tercer lloc, i alhora és també l’organització amb major proporció dels seus votants que viuen a Barcelona, pràcticament el 29%. Seria un partit que es mouria entre la ruralitat i el cosmopolitisme. També són bàsicament barcelonins els del PP (28%) i lògicament els Comuns (27%), que per alguna cosa l’alcaldessa del partit governa a la ciutat. Les organitzacions amb menys dels seus votants a Barcelona són JxCat, només un 20%, i sobretot Vox, 14%.
Per edat, el partit que te una proporció més nombrosa de gent més gran, entre els seus electors; els majors de 65 anys, són el PP, 46%, el PDeCAT, 41%, i aquesta dada confirma que el vot que aconsegueix és el tradicional de CIU, i en tercer lloc pel que fa al seu envelliment, el PSC que és també un partit de persones més aviat grans. Els que tenen menys població d’aquesta franja d’edat són la CUP (7,5%), Vox (10%) i Comuns (12%), que a la vegada són els que tenen la gent més jove, sobretot Vox, donat que el 35% dels seus votants tenen entre 18 i 34 anys, el 33% la CUP i també el 35% dels Comuns. Sembla evident que els partits que se situen a l’extrem són aquells que apleguen la gent més jove.
En raó de la seva confessió religiosa, el que agrupa a més catòlics, que és de lluny la confessió predominant entre el seus electors és el PP, amb el 79% dels seus votants, seguit del PDeCAT, 71,5% i paradoxalment Cs, 70%. La paradoxa ve donada perquè el seu programa en els aspectes més vinculats a la fe no difereix sensiblement del que pot tenir el PSC. Els ateus estan concentrats sobretot en dos partits, fet que ja demostren amb la seva forma de procedir molt agressiva amb l’Església Catòlica. Es tracta de la CUP, amb el 47% dels seus votants, i els Comuns el 41%. Són amb diferències els que presenten aquesta concentració i, sens dubte, aquest fet els imprimeix un caràcter molt per sobre dels altres. El segueixen a distància ERC, amb el 27%, una xifra que creixeria notablement si s’hi afegissin els agnòstics, i Vox amb el 24%. L’enquesta revela un fet que pot sorprendre a alguns però que també es donava en el Front Nacional a França: a Vox no hi ha una presència destacada de l’electorat catòlic, i en contrapartida i en relació amb el que és el seu pes mitjà en el conjunt de la població, sí que es produeix una significativa presència de votants que es declaren ateus.
Una altra dada interessant dels perfils dels electors és la de l’ocupació. Vox amb el 24%, seguit de Cs amb el 19%, són els que tenen un contingent més gran d’aturats, clarament per sobre de la mitjana catalana. Els que en tenen menys són JxCat i el PDeCAT amb un 6%, ERC amb un 7% i la CUP i el PP amb un 8%. Cal recordar, però, que tant el PDeCAT com el PPC tenen un elevat percentatge de majors de 65 anys; és a dir jubilats, i això lògicament repercuteix en una xifra menor de votants que estan a l’atur. No és certament el cas de la CUP, que malgrat tenir molta gent jova presenta una taxa d’ocupació envejable. És clar que si es mira el pes dels funcionaris a cada partit podem trobar una explicació. El partit més revolucionari de tots, la CUP, té un 31% de persones que treballen a l’administració. És un percentatge “extremeny”, que és la comunitat que té més actius treballant a la funció pública. No és poca cosa que quasi una tercera part dels seus votants siguin funcionaris, persones que viuen dels ingressos públics, i tenen en la majoria de casos la feina assegurada de per vida. A més han incrementat la seva participació des del 2017 de forma important, cinc punts percentuals, la participació dels seus electors en aquesta activitat professional. És sens dubte una de les seves claus.
L’altre partit amb més funcionaris, i això no serà cap sorpresa, són els Comuns amb un 23%. Un percentatge que sobretot es concentra a Barcelona ciutat. L’exercici del poder municipal des de fa uns anys té una contrapartida agraïda. Els dos altres partits amb més pes són també lògicament els que han tingut una llarga vida a l’administració: ERC i PDeCAT amb un 22%, els hereus de CDC. Els electors que treballen menys a la funció pública són Vox i el PPC, amb un 16% i 14% respectivament. És bastant evident que hi ha una correlació de poder sobretot local i també de la Generalitat, i més pes de l’electorat que treballa en el sector públic.
Finalment i en relació amb els ingressos, si ho focalitzem en aquest percentatge de població que té ingressos superiors, més de 4.000 euros al mes, els primers llocs els ocupen Cs, 14%, JxCat, 13%, i ERC, 11%. I els que tenen un menor percentatge de retribucions altes són el PSC i el PPC, amb només el 5% un i altre, i Vox amb el 8%.
Loading ...
