eleccions generals alemanyes

Les elecciones generals alemanyes de setembre

Les pròximes eleccions generals alemanyes se celebraran el 26 de setembre, de les que  sortiran elegits 709 diputats  del Bundestag que escolliran el proper canceller o cancellera d’Alemanya per al període 2021-2025.

Són unes  eleccions  que posen punt final a la llarga era Merkel, una cancellera que haurà estat en el càrrec setze anys   (va ser elegida per primera vegada el 22 de novembre de 2005), i que durant divuit anys ha liderat el seu partit, la CDU (Unió Demòcrata Cristiana). Merkel és una persona  de reconeguts valors ètics  i de profundes conviccions  cristianes. Prové de l’Alemanya de l’est i sap el que és viure en un estat comunista i sense llibertat. Ha viscut sempre sense luxes, mai no ha volgut tenir  servei domèstic, comparteix amb el seu marit les tasques de la casa. Viu des de fa molts anys en un apartament discret  com qualsevol altre ciutadà, que va seguir habitant  després de la seva primera elecció a la cancelleria  alemanya. Merkel  no s’ha aprofitat mai del seu càrrec per motius personals. Més enllà d’aquestes   qualitats  personals, no són pocs els alemanys que pensen que el seu llegat és discutible. Creuen que en massa ocasions ha pres decisions importants de manera impulsiva –per exemple l’eliminació a termini de l’energia nuclear en territori alemany impressionada pel desastre de Fukushima,  o l’admissió unilateral en territori alemany l’any 2015 de més d’un milió de refugiats,  també impressionada per les tràgiques imatges de tants nens i nenes  desplaçats a Europa a conseqüència de la  guerra de Síria. També molts  pensen que  deixa una  Alemanya que no està degudament   preparada des de molts punts de vista  -incloent els àmbits científic, tecnològic, empresarial   i  econòmic-  per encarar el futur amb èxit.

Segons diversos sondejos realitzats el mes de juny, la coalició conservadora CDU/CSU, formada pel partit cristianodemòcrata de Merkel i el partit socialcristià bàvar, s’acosta al 28% en intenció de vot, seguida dels ecologistes o verds Die Grünen, amb prop del 20%, i els socialdemòcrates de l’SPD amb el 16-17%. Després venen els liberals de l’FPD (12%), la dreta de l’AfD (11%) i els esquerrans Die Linke (7%).

Les coses semblen anar bé per als conservadors, que acaben de fer un bon resultat a les eleccions del land de Saxònia-Anhalt i, segons els darrers sondejos,  porten  vuit punts d’avantatge  sobre els verds.  A mitjans de maig, els ecologistes anaven clarament per davant, disparats per la popularitat i les promeses de canvi de l’atractiva  candidata ecologista a cancellera, Annalena Baerbock, de 40 anys. Tot i això, algunes ensopegades dels verds han erosionat l’efecte Baerbock. Fa quatre anys, els conservadors varen obtenir el 33% dels vots, xifra que en aquell moment es va considerar decebedora i que avui signarien immediatament.  A la guanyadora Merkel li va costar aleshores gairebé cinc mesos de negociacions teixir una coalició de govern, i al final ho va aconseguir amb l’SPD. Conservadors i verds són actualment els millor col·locats i s’observen reptadors, però sense entrar en la desqualificació total. Tots dos saben que poden veure’s abocats a una coalició de govern després dels comicis de setembre, amb Laschet com a canceller. Molts alemanys desitjarien aquest tipus de  coalició, però no sembla fàcil, ja que les ambicions dels verds en matèria de  transició energètica i de canvi climàtic són molt més atrevides que les presentades pels conservadors. Aquestes qüestions seran probablement claus a la campanya electoral.

El dia 21 de juny, a Berlín, els conservadors han presentat el seu pla per a l’Alemanya post-Merkel. Ho han fet revigoritzats perquè tornaven a encapçalar els sondejos, després de setmanes en què els verds anaven al capdavant. Compten a continuar governant després dels setze anys  que ho han fet gràcies a la  figura de la cancellera Merkel. Aspira a succeir a la cancellera el líder de la CDU, Armin Laschet, fins fa ben poc apallissat en les enquestes de popularitat, i que l’abril passat va entaular amb el seu soci i líder de la CSU, Markus Söder, més ben valorat en els sondejos, una inaudita lluita de poder a ulls de tot Alemanya sobre qui dels dos seria el candidat a canceller del bloc. Laschet no va cedir gens ni mica i finalment es va sortir amb la seva. A la  roda de premsa de juny a  Berlin, Laschet, de 60 anys, i Söder, de 54,  presidents respectivament dels lands de Rin del Nord-Westfàlia i Baviera, han exhibit unitat després d’aquell sonat enfrontament, concentrats tots dos en l’objectiu de retenir el Govern d’Alemanya.

Laschet és partidari de la continuïtat de les polítiques de Merkel.  Encara que té una trajectòria personal molt diferent de la de Söder, reconeix que “en les qüestions fonamentals hem estat sempre d’acord“.  Els eixos principals de les propostes de Laschet són  no apujar impostos malgrat el cost econòmic de la pandèmia, fixar uns objectius concrets contra el canvi climàtic  per al 2045 preservant alhora llocs de treball i  retornar al mecanisme de fre al deute i a l’equilibri pressupostari tan aviat com sigui possible.  “La nostra oferta és que combinarem la protecció del clima amb la fortalesa econòmica i la seguretat social; farem d’Alemanya un país industrial, climàticament neutre, amb llocs de treball bons i segurs“. El programa, amb tot, conté vaguetats que qüestionen la seva viabilitat financera.

Xina i Rússia són dos plats forts a  tractar durant la campanya electoral. En unes declaracions recents al Financial Times, Lachet ha advertit sobre els perills  d’una nova guerra freda amb la Xina. La seva postura coincideix amb la d’Àngela Merkel, que opina que Pequin és tant un soci com un rival. Ha declarat que  “alguns líders europeus es varen mostrar escèptics davant de l’actitud agressiva del nou president americà,  Joe Biden,  a la cimera recent del G-7 al Regne Unit“. “La pregunta és : si hem de frenar la Xina, ens portarà això a un nou conflicte? Necessitem un nou adversari? La resposta europea al G-7 ha estat cautelosa, perquè considera la Xina un competidor i un rival sistèmic, amb un model de societat diferent, però també un soci, sobretot en aspectes com la lluita contra el canvi climàtic“.

Laschet ha afirmat que Alemanya mai ha d’evitar d’abordar “qüestions crítiques“, però no està segur que “parlar sempre en veu alta i agressiva,  com fa Biden o ha fet Trump,   en públic sobre la situació dels drets humans en un país   condueixi a millores sobre el terreny“. Laschet considera, això sí, que Biden “té raó en considerar la Xina com un dels majors reptes en matèria de noves tecnologies i en voler reforçar la cooperació entre les democràcies“. Però el comunicat de la cimera del G-7 va  més enllà : critica Pequin pels drets humans, el comerç i la falta de transparència sobre els orígens de la pandèmia del coronavirus. Laschet ha declarat que “El segle XXI és molt diferent i el prisma de com era el món abans de 1989 no pot agafar-se com a guia, ara tenim un món multipolar amb diferents actors“. “Deixaré clar  què esperem de la Xina: que accepti la reciprocitat, adopti el multilateralisme i respecti els drets humans“. Amb aquests arguments,  els conservadors poden xocar amb els verds, perquè estan molt més disposats a reptar a la Xina públicament pel seu historial de drets humans i provocar tensions amb l’administració Biden.

Sobre Rússia,  Laschet ha dit que Occident ha d’intentar   “trobar una relació sensata“ amb Moscou. “Ignorar Rússia no ha servit ni als nostres interessos ni als dels Estats Units“. Laschet  sempre ha insistit que l’annexió de Crimea va ser una violació “inacceptable“ del dret internacional. Però també ha argumentat que “Rússia, membre del Consell de Seguretat de l’ONU,  no ha de ser ignorada ni menyspreada“. Discrepa de la famosa caracterització d’Obama de Rússia com a “potència regional“, afirmant que aquesta ha estat una de les causes de les creixents tensions entre Moscou i Occident de la darrera dècada. “Rússia és el país més gran del món i una potència nuclear“. Està d’acord amb la posició de Biden de descriure Rússia com una “gran potència“ i de “prendre Rússia  seriosament  com interlocutor“. Laschet ha defensat el gasoducte Nord Stream 2, el projecte de Gazprom que porta gas natural directament a Alemanya des de Rússia a través del Mar Bàltic. “Alemanya necessitarà més gas a mesura que vagi reduint la seva dependència de l’energia nuclear i el carbó“.  Però també ha llençat una advertència a Moscou: “El gasoducte no ha de convertir-se en un instrument geopolític contra Ucraïna“.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

La cursa cap a les pròximes eleccions generals a Alemanya es desenvolupa en un context de creixent euroescepticisme al país.  El prestigiós think tank European Council on Foreign Relations  (ECOFR), establert a Brussel·les, avisa en un estudi recent sobre aquest perill i de la necessitat  de prevenir que Alemanya es torni euroescèptica.  Els nivells d’euroescepticisme són importats a  la UE, i també ho són, i creixents, a Alemanya.  L’estudi  mostra que  més del 50% d’alemanys,  francesos,  italians i espanyols -els nacionals dels quatre estats clau de la UE- pensen que el sistema polític de la UE està “trencat“ i “no funciona bé“. Només el 46% dels alemanys i el 38% dels francesos afirmen que és  bo que el seu país sigui membre de la UE. Aquestes opinions són el resultat d’inquietuds molt semblants  a les que van conduir  molts britànics al Brexit.

Segons l’ECOFR, és possible que l’euroescepticisme segueixi augmentant de manera significativa a Alemanya i avisa que és perillós assumir que els alemanys   estaran sempre disposats a donar suport a la UE. Després de quinze mesos de crisi del coronavirus, Alemanya  és molt crítica amb la gestió de la crisi per part de la UE i es pregunta si val la pena seguir essent membre de la UE. La percebuda mala gestió de la pandèmia  ha sigut la gota que ha fet vessar  el vas. Durant els dinou mesos de pandèmia s’ha produït un gran col·lapse en la confiança dels alemanys en la UE. L’elecció de Trump l’any 2016 és un exemple extrem de què passa quan es dona per suposat el suport del públic a determinades causes  i s’ignoren les opinions de parts creixents de la població per increïbles que puguin semblar”.

S’hauria  d’explicar millor als alemanys   que els convé   continuar donant suport a la UE i que els convé precisament en nom del seu propi interès nacional.   Al nou canceller o cancellera alemanys se li  gira una feina molt important:  forjar una nova identitat nacional alemanya que estigui ben lligada  amb la necessària obertura del país al món (és líder mundial d’exportacions) i amb la continuïtat de la  seva pertinença  a la UE.   Els polítics han d’explicar millor de quina manera  Berlín usa la UE per augmentar la seva influència que, a la vegada,  augmenta la riquesa, prosperitat i seguretat del poble alemany. Cal evitar que sigui   cada vegada més gran el nombre d’alemanys que pensin que ells són els grans pagadors i els grans sacrificats de la UE, obviant els avantatges que els ha proporcionat i els segueix proporcionant la seva pertinença  a la UE. Aquesta és probablement la tasca principal del nou govern alemany que sortirà de les urnes el pròxim mes de setembre.

Després de quinze mesos de crisi del coronavirus, Alemanya és molt crítica amb la gestió de la crisi per part de la UE i es pregunta si val la pena seguir essent membre de la UE Click To Tweet

Creieu que la variant índia de la covid-19 esgarrarà l'estiu?

Loading ... Loading ...

 

 

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú