No és la meva intenció, en aquestes línies, fiscalitzar les administracions sobre què s’ha fet bé i què s’ha fet malament durant els gairebé dos anys que portem de pandèmia.
Pretenc, això sí, fer unes reflexions sobre una sèrie de lliçons que considero ens han ensenyat que, gràcies al sistema de com vivim al primer món, tan necessari és una bona cobertura de serveis socials com un bon teixit d’activitat econòmica, d’empresaris, d’emprenedors que creïn riquesa i generin ocupació i alhora estiguin fermament recolzats per les administracions.
Aquesta pandèmia probablement ens ha ensenyat que aquells països amb un bon sistema de serveis públics, independentment de si hi ha hagut més o menys morts, la bona cobertura ha servit i està servint perquè la gent no es quedi enrere i pugui anar subsistint en uns moments en què no es podia treballar.
D’altra banda, l’inici de la sortida de la pandèmia també ens ha ensenyat que aquells que critiquen i que són alhora contraris a l’activitat econòmica i a la creació de riquesa per part dels empresaris i dels emprenedors, s’estan adonant que sense aquests creadors de riquesa i d’ocupació, difícilment es podria estar reactivant l’activitat i aconseguir, alguns sectors, arribar a nivells similars a la prepandèmia.
Ha quedat molt clar que la política de retallades a serveis socials ha estat equivocada, com també ha estat equivocada la política que ataca l’activitat econòmica. Ha quedat clar que en aquells llocs on s’han reforçat els serveis públics o aquells països on no s’han abandonat els serveis públics, aquesta pandèmia ha servit per donar visibilitat a la seva importància. A més, està ajudant a millorar-ne la gestió.
La globalització, que ha fet que el tercer món sigui la fàbrica d’occident, ha de canviar
Aquesta pandèmia, per altra banda, ens està ensenyant que quan les administracions ajuden i faciliten l’activitat econòmica, si les administracions són el que s’anomena “business friendly” milloren la sortida de les crisis provocades per diferents factors, com és el cas de la pandèmia. També ha quedat clar com som de dependents de l’exterior: no teníem mascaretes, no teníem respiradors, no teníem gaires productes o molts components de fabricació d’altres productes. La globalització, que ha fet que el tercer món sigui la fàbrica d´occident, ha de canviar. En un món on s’han hagut de tancar les fronteres, hem de tornar a industrialitzar occident per no haver de ser tan dependents.
Posem ara l’exemple de Barcelona:
Què hauria passat, per exemple a Barcelona si no hi hagués una bona cobertura social recolzada, evidentment, per la resta d’administracions per a aquells que es van quedar temporalment o definitivament sense feina? Què hauria passat a Barcelona si no hi hagués uns bons serveis socials que ajudessin els col·lectius més vulnerables en temps de pandèmia?
Aquesta pandèmia també, com he dit abans, està ajudant (o hauria d’ajudar) a millorar la gestió d’aquests serveis, deixant clar que les millors polítiques socials són les de la prevenció i aquelles que són més finalistes i no per a la gestió de les entitats que s’ocupen dels serveis. Aquesta pandèmia també ha donat a conèixer la professionalitat i la importància de la xarxa d’entitats del tercer sector, sense les quals moltes persones, moltes famílies, ho haurien passat francament pitjor. Menció a banda de la gran tasca que han realitzat entitats religioses que, com sempre, tant amb pandèmies o no, han estat i estan al peu del carrer per servir i acompanyar els més vulnerables.
L’Ajuntament de Barcelona, que s’ha caracteritzat aquests darrers anys com un Ajuntament recelós de l’activitat econòmica, ha hagut de fer marxa enrere sobre unes quantes decisions preses en prepandèmia perquè es pogués reactivar l’economia i, per tant, deixar de perdre llocs de treball. Ada Colau s’ha caracteritzat per ser contrària a l’activitat econòmica privada, es va enfrontar, per exemple, amb el Gremi de la Restauració o amb les entitats de comerç, i ara ha hagut de recular amb tots dos per aconseguir reactivar l’economia de la ciutat. La gestió responsable s’imposa al dogmatisme.
El que ens ha ensenyat la pandèmia, el que ens ha ensenyat la COVID és, que en aquells llocs on hi ha, d’una banda, una bona cobertura social i uns bons serveis públics, on hi ha uns bons fonaments socials i ètics i un bon teixit empresarial, estan més ben preparats avui que fa dos anys per a qualsevol nova possible crisi, sigui sanitària o de qualsevol altre tipus econòmic.
L'Ajuntament de Barcelona, que s'ha caracteritzat aquests darrers anys com un Ajuntament recelós de l'activitat econòmica, ha hagut de fer marxa enrere Share on X
