Ja fa trenta anys que Andorra ha iniciat un procés gradual i progressiu d’acostament a la UE. Tot va començar l’any 1990, quan es va signar un acord d’unió duanera entre Andorra i la Comunitat Econòmica Europea (CEE), que va suposar, en paraules de l’aleshores cap de govern andorrà, Josep Pintat, “la primera plataforma de sortida d’Andorra cap a Europa“. El factor impulsor d’aquell acord comercial i duaner va ser l’entrada d’Espanya a la CEE l’any 1986, que significava l’encerclament d’Andorra per territori comunitari europeu i, per tant, l’obsolescència dels antics arranjaments comercials entre Andorra amb França i Espanya, respectivament .
L’acord duaner de 1990, encara en vigor, va suposar l’inici de la primera fase del procés d’acostament. És un acord considerat molt favorable als interessos d’Andorra tant per part dels seus operadors econòmics com pels analistes en general. La segona fase ve formada per dos acords signats l’any 2004 –un de cooperació i un altre sobre fiscalitat de l’estalvi- més un tercer acord de caràcter monetari signat l’any 2011, pel que l’euro esdevenia moneda oficial al Principat, que també es comprometia a adoptar normativa comunitària addicional de caràcter financer.
A partir del 2009 es produeix una forta acceleració en el procés d’acostament, que condueix directament a la tercera fase actual, caracteritzada per l’actualització de l’acord de fiscalitat de 2004 amb un nou acord signat el 2016, i per unes negociacions sobre un acord d’associació que apunten a l’accés d’Andorra al mercat interior de la UE. Tot això ve acompanyat per un procés paral·lel de reformes internes que han conduït a l’adopció d’un nou i complet model fiscal, l’obertura a l’exterior, així com l’endegament d’un nou model econòmic i social caracteritzat per l’homologació internacional en matèria fiscal, la transparència i cooperació financeres, la liberalització de la inversió estrangera i la diversificació econòmica .
El factor desencadenant d’aquella acceleració va ser l’avís del 5 de febrer per part del president de la República Francesa i copríncep d’Andorra, aleshores Nicolàs Sarkozy, que podria dimitir com a copríncep si Andorra no feia els deures que li pertocaven en matèria de transparència fiscal. Sarkozy havia de presidir poc després una reunió del G-20 a Londres i no s’hi volia presentar com a cap d’estat (copríncep) d’un país considerat per l’OCDE com a paradís fiscal.
Andorra va ser capaç de respondre de manera ràpida i contundent a l’estímul arribat del copríncep francès Nicolàs Sarkozy. La dècada 2009-2019 ha estat un període d’intenses reformes internes i de més acostament cap a la UE, dues estratègies en paral·lel. Per una banda, en forma de l’acord de fiscalitat de 2016, que significa l’adopció de l’intercanvi automàtic d’informació fiscal i, per tant, el final del secret bancari en el Principat. I per una altra banda, en forma d’unes negociacions d’associació que es varen iniciar el mes de març de 2015 i que encara duren. Actualment es preveu que encara se’n poden anar, com a mínim, a dos anys més, i han de conduir a una entesa a través de la qual Andorra -acompanyada per Mònaco i San Marino- esdevindrà país associat a la UE i tindrà accés al seu mercat interior, el més gran del món. L’acord duaner de 1990 quedaria subsumit dins de l’acord d’associació.
L’actual President de la República Francesa i copríncep d’Andorra (l’altre copríncep és el bisbe de la Seu d’Urgell, Joan Enric Vives) acaba de realitzar una exitosa visita al Principat. Ha pronunciat un discurs davant del Consell General andorrà (parlament) molt ben rebut en el Principat, un discurs marcadament europeista, en el que s’ha compromès a donar suport al govern andorrà en la negociació que està duent a terme per firmar un acord d’associació. El cap de govern andorrà, Xavier Espot, li va demanar a Macron que ajudés a l’encaix d’Andorra a Europa però que Europa procurés també encaixar a Andorra. La resposta de Macron ha sigut aquesta: “Andorra és europea per història, geografia i cultura. No puc més que alegrar-me per la decisió del govern andorrà d’haver encetat unes negociacions sobre un acord d’associació amb la UE. Andorra no perdrà ni la seva sobirania ni la seva identitat, perquè Europa és un espai d’unió i de diversitat. Les negociacions poden ser difícils. Calen reformes dures i necessàries. Per Andorra l’elecció d’Europa és l’elecció d’obertura, i és continuïtat de l’acord duaner de 1990, de l’acord de cooperació de 2004, de l’acord monetari de 2011 i de l’acord de 2016 sobre l’intercanvi d’informacions fiscals. L’elecció d’Europa és l’oportunitat d’adoptar un nou model econòmic que no es basa sobre excepcions o facilitats, sinó sobre la bellesa d’aquesta paisatges, el refinament de les seves produccions, la innovació de la seva població i la força del seu teixit econòmic. Per Andorra, l’elecció d’Europa és elecció de futur. Estic segur que Andorra estarà a l’altura del repte. França estarà sempre al seu costat”.
Macron ha declarat que “a Andorra m’hi sento com a casa meva“. Conscient de la pèrdua de rellevància de la presència francesa al Principat comparada amb la catalana i espanyola, ha promès una millora de les comunicacions terrestres i un reforç de la presència educativa i cultural francesa, a més de la creació d’un consolat a Andorra la Vella perquè els residents francesos no hagin de desplaçar-se a Barcelona.
* Aquest mes d’octubre surt publicat, a Andorra, un llibre de Víctor Pou amb aquest mateix títol.
Víctor Pou és doctor en dret i llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona,