Evidentment, Madrid destaca i molt entre el conjunt de les autonomies. Ho fa pels avantatges de la capitalitat, la manca d’una política regional reequilibradora i el centralisme de les infraestructures, i també perquè ha sabut jugar bé, a diferència de Catalunya, totes les seves basses. Però el problema no és únicament aquest, la visió històrica d’una Espanya amb dos centres poderosos, Madrid i Barcelona, ha quedat esvaïda no només pel predomini de Madrid, sinó per la preponderància d’altres autonomies.
Ho podem observar des de l’observatori que ens dóna un dels millors mapes de situació, l’Índex Regional de Competitivitat europeu que ja hem esmentat en altres ocasions.
Globalment en aquest índex Catalunya no ocupa la segona posició, sinó la tercera i molt a prop de qui detenta el quart lloc. Concretem-ho. Catalunya amb 53,45 punts sobre 100 està a 17,4 punts percentuals de Madrid, que és molt, i a 10,2 del País Basc. En contrapartida, la comunitat que ens segueix, Navarra, està només a 1,5 punts de diferència. Estem a 10 punts per sobre la mitjana espanyola, però el País Basc està a 20 i Madrid està a 27, que en termes relatius assenyala unes diferències extraordinàries. Estem al pòdium dels tres primers, però a distància dels dos guanyadors.
Si de l’índex global passem als tres subíndexs que estructuren el conjunt de dades de la competitivitat de les regions d’Europa, pel que fa al bàsic Madrid ocupa la primera posició amb 68,32 punts. Catalunya li va al darrere però a quasi a 7 punts de distància, 61,55, seguida de molt a prop de Castella i Lleó 59,34 i el País Basc 57,66. El subíndex que valora les dades de l’eficiència és en el que ens situem més endarrerits, al quart lloc i a quasi 20 punts de distància de Madrid. Finalment en matèria d’innovació, tornem a estar en tercer lloc a 12 punts de distància de Madrid, però a menys d’1 del País Basc. Com fa palesa aquesta ressenya, ni tan sols el segon lloc està ben assegurat i la distància de Madrid és molt gran.
A escala europea ens movem en posicions mediocres entre el 50% i el 60%, dels nivells màxims i el nostre objectiu seria situar-nos en el 75% de les regions realment capdavanteres.
Del conjunt de variables que defineixen l’índex, i a escala espanyola, ocupem una bona posició relativa en salut i, sorprenentment, en infraestructures on ocupem el segon lloc, així com en satisfacció en matèria de negocis. Però tenim uns punts febles molt greus, en tecnologia, eficiència, educació superior i sobretot aprenentatge permanent, on retrocedim al sisè i setè lloc en el marc espanyol.
Però, sens dubte, el punt més feble de tots es el de les institucions. En aquest capítol no és Madrid qui ocupa el primer lloc, que cau a una posició francament mediocre, l’onzè amb 41,72 punts. El primer lloc correspon al País Basc amb 52,51 punts. En termes de puntuació no és un resultat brillant, i expressa el mal funcionament en general de les administracions a Espanya, però en termes relatius és suficient per consagrar-lo com a líder. La mitjana d’Espanya està en 40,4 punts. Doncs bé, Catalunya presenta encara una posició pitjor, ocupa el quinzè lloc amb 39,62 punts. La nostra administració és absolutament mediocre tirant a dolenta. Podem constatar així de manera objectiva com la impressió de molts ciutadans que l’administració catalana ha degenerat en el temps i és francament deficient es veu clarament confirmada.
Loading ...
