L’envelliment és el que està frenant l’economia. Aquesta afirmació, sorprenent tenint en compte el nul seguiment en els principals mitjans de comunicació, és cada vegada més avalada per economistes i experts.
L’ONU admet que “en els pròxims quaranta anys el 58% del creixement de la població mundial es correspondrà amb l’increment del nombre de persones de més de 60 anys, mentre que només un 6% es correspondrà amb persones de menys de 30 anys“. És, per tant, una situació alarmant.
Tant és així que Nacions Unides preveu que, “per al 2035, la població de nens menors de 5 anys, ja en declivi en molts dels països desenvolupats, caurà també a escala global“. “Això significa que la xifra de població mundial podria estar descendint amb el canvi de segle, sobretot si les taxes de fecunditat no trenquen amb la tendència a la baixa”, afegeix.
Oriol Carreras i Adrià Morron Salmeron, en l’últim informe mensual de CaixaBank Research, adverteixen que pràcticament tots els estudis documenten que l’envelliment ha tingut un impacte negatiu sobre els tipus d’interès en les últimes dècades. És més, moltes estimacions suggereixen que ha estat la principal força darrere del declivi del tipus natural.
La demografia segueix unes dinàmiques relativament predeterminades i que, segons el gruix dels estudis, continuaran pesant sobre els tipus d’interès en les pròximes dècades. D’aquesta manera, més enllà dels increments i reduccions de tipus que realitzin els bancs centrals per raons cícliques, és probable que la política monetària i l’entorn financer del futur estiguin condicionats per un context de tipus d’interès relativament baixos.
El component de l’estalvi també està sent afectat per l’envelliment de la població: d’una banda la població més madura té menors taxes d’estalvi, ja que desestalvien bona part de l’acumulat durant la seva vida laboral («efecte flux»), i, per l’altre, posseeix un major volum d’estalvi acumulat al llarg de la vida laboral («efecte estoc»).
Aquests components són alguns dels que, fins ara, no havien succeït a Occident en les últimes dècades (quan la població era sensiblement més jove).
L’economista Josep Mestres, en un altre estudi, descriu les noves amenaces que a poc a poc són més latents. L’autor de l’estudi econòmic apunta la relació entre el creixement econòmic i la natalitat del país. Si bé els països que actualment mostren un major creixement tenen altes taxes de natalitat, a Occident les tendències demogràfiques aniran desaccelerant les economies.
La disminució de la població en edat laboral reduirà de manera significativa el creixement als països de l’OCDE entre 2015 i 2025. En mitjana, s’estima una reducció de la taxa de creixement potencial del 0,64%. Cal destacar que l’impacte no es produiria només pel menor creixement de la força laboral, sinó també per la reducció de la productivitat laboral associada a l’envelliment.
