És una evidència que la pujada del preu de l’electricitat afecta tant a una proporció important de llars com a la indústria i a l’activitat terciària. I aquest és un fet comú a tota Europa. Però com sempre el fet que sigui comú no vol dir que sigui igual. La variació del preu en relació amb el mes de febrer del 2020 ha significat a Espanya un increment del 33,6%, a Itàlia del 6,8%, a França del 3,7% i només del 0,5% a Alemanya. Estem parlant d’un període més llarg d’un any, i per tant d’una evolució que era previsible sobretot a partir de febrer del 2021. Malgrat això, fins ara mateix el govern Sánchez no ha pres mesures de significació i ha deixat que el problema deteriori els comptes domèstics i empresarials.
El cost de l’electricitat significa el 15% de l’excedent empresarial i això és tota una advertència pel seu impacte en la recuperació econòmica. També l’esperada injecció de l’estalvi acumulat de les famílies es veu afectat negativament per aquest increment de cost, si bé només per a aquella part del consum domèstic que no té contractada una quota fixa.
El problema és que la pujada de preus continuarà i que encara no hem enregistrat els efectes reals del xoc que està produint en l’economia, perquè aquest no és mai instantani. Pot avaluar-se en 8.000 milions d’euros en termes anuals les pèrdues per a les famílies, i de 12.000 milions en el cas de les empreses. Aquesta estimació feta pel director de conjuntura de FUNCAS, Raymon Torres, parteix de la base que l’electricitat reduirà el seu preu en un 15% fins a finals d’any a partir de les mesures aprovades pel govern. Si la rebaixa no assolís aquesta magnitud, l’impacte lògicament seria més gran.
De fet, el gas continuarà augmentant el seu preu i pot arribar a invalidar els efectes de les mesures governamentals.
Aquest impacte té dues conseqüències que cada vegada s’acosten més a un cigne negre, com són l’increment considerable de la inflació que pot arribar al 4,5% a final d’any. De rebot, aquest impacte afectarà negativament als comptes de la Seguretat Social, en haver adoptat el govern la mesura d’indexar-los en relació amb la inflació.
D’altra banda hi ha l’impacte sobre la indústria, especialment aquella més consumidora d’electricitat, com els sectors de la química, la fabricació de maquinària i metalls, mobles i les indústries del paper i del transport. Són factors que fins ara havien evolucionat molt bé malgrat la pandèmia, i en els quals la factura elèctrica representa entre el 15 i el 30% del valor afegit, una proporció molt més elevada que a la resta d’activitat. Cal més singularitat del tèxtil perquè és la suma de tots els problemes. D’una banda acumula un 30% de caiguda de vendes minoristes fins a l’agost i les empreses productores han disminuït la seva facturació en relació amb el 2019 d’un 20,8%, i el que és pitjor, és inferior en relació amb el mes de juliol en un 2,3% de la de l’any passat. Alhora el sector registra importants retards tant en productes acabats com en matèria primera a causa de les alteracions del transport mundial. Té, per tant, un problema de subministrament. També pateix més que altres l’impacte del salari mínim donat que la proporció de treballadors en aquestes condicions és més alta, i a tot això se li afegeix l’increment del preu de l’electricitat.
Com apuntàvem més amunt, el xoc està encara per mostrar tota la seva dimensió.
Loading ...
1 comentari. Leave new
Dóna gust llegir aquest diari. No estic d’acord amb tot el que s’hi diu, és clar, però aprecio molt la profunditat de l’anàlisi i el coneixement de causa que normalment demostran els articles. I la bona redacció. Em sento respectat com a lector. No deixo de recomanar-lo a tothom que em vol escoltar. Crec que aquesta publicació arribarà molt lluny.