El preu del lloguer a Barcelona és el més car d’Espanya i ha pujat més del doble que a Madrid

Com és possible? Tenim en la Generalitat un govern encapçalat per l’esquerra, l’Ajuntament de Barcelona governat per l’esquerra progressista i feminista, i la Diputació i l’Àrea Metropolitana també sota la presidència i la direcció del mateix color polític. S’han aprovat lleis, decrets, s’han acordat polítiques locals i catalanes sobre l’habitatge i el resultat és simplement terrible.

Barcelona amb 17,75 euros el m² és la província més cara d’Espanya en lloguer i a més ha incrementat el seu preu en un 10,85%  en un any, quan Madrid, la segona en preu, ho ha fet en només un 4,74% i la tercera, Guipúscoa, ha vist reduir el preu en un 0,38%. Però tot i ser decisiu pel pes de la província, que significa la major part de Catalunya, Barcelona no és l’única circumscripció que crida l’atenció. Girona, si bé els augments han estat moderats, un 2,97%, és la 13a província espanyola pel preu del lloguer. Per tant, tenim una gran part de Catalunya, la gran majoria de la població, que se situen en els nivells més alts.

Però aquesta realitat no té un correlat equivalent ni amb el salari més freqüent, ni amb el salari mitjà que se situen en posicions més endarrerides, ni tampoc amb la renda per càpita i la renda familiar disponible. Per tant, el decalatge entre els diners dels quals disposen les famílies catalanes i el cost del lloguer té un gran desequilibri, molt més gran que Madrid, Guipúscoa o Biscaia, que són les que ens segueixen en el rànquing, que presenten nivells salarials i de renda més elevats que els catalans.

Cal subratllar també el cas de Tarragona. En aquesta província, el preu del lloguer, 7,92 euros m², és inferior a la mitjana espanyola, que és de 8,64 euros m². Però, atenció, perquè ha estat una de les províncies, concretament la tercera, en la qual més s’ha incrementat el preu del lloguer, quasi un 15%. Només Lleida presenta una característica gens freqüent, que és la seva disminució en un -7,78%, i un preu de 7,82 euros m².

Aquest escenari descriu clarament la ineficàcia de les polítiques d’habitatge que s’emprenen a Catalunya, a l’Àrea Metropolitana i a Barcelona. La qüestió és clara: el nostre país presenta també en aquest àmbit el pitjor escenari de tota Espanya, i la responsabilitat d’aquesta posició negativa només és explicable per la incapacitat de les polítiques públiques.

 Loading ...