La situació actual del preu de l’electricitat posa en relleu que, una vegada més, el president del govern espanyol ens enganya sistemàticament. Ho ha fet en argumentar que s’havia complert el seu compromís que no creixerien més els preus que el 2018, i ho ha tornat a fer a l’hora d’argumentar la justificació de per què és així.
Anem a pams. L’estudi fet per Caixabanc Research assenyala que el preu del mercat lliure del 2021 efectivament va ser lleugerament inferior al del 2018, però el del mercat regulat va ser sensiblement més alt. Concretament, per a aquests últims va incrementar-se un 13% en relació amb aquell any de referència, mentre que per al mercat lliure va baixar un 16%. La mitjana permet dir que el preu resultant té una factura que s’assembla a la del 2018.
Tanmateix, aquesta afirmació incorpora moltes omissions tramposes. La primera és que per calcular aquests preus s’ha tingut en compte la inflació, però aquesta deducció en relació amb els costos de 2021 no s’ha aplicat als ingressos de les famílies. Per tant, tenim uns costos que en euros constants redueix el valor nominal, però tenim uns ingressos que són més baixos dels que corresponen també amb euros constants.
El segon factor és que el mercat regulat acull precisament el gruix de població de rendes més baixes, perquè està limitat fins als 10 quilowatts. I ja se sap que proporcionalment els costos de l’habitatge, de la llum, l’aigua, etc., pesen més proporcionalment en les rendes baixes que en les mitjanes i les altes. Per tant, hi ha hagut una afectació extraordinària que no es té en compte.
Però és que encara hi ha una tercera qüestió. El fet que en guany el mercat lliure hagi resultat en relació amb un any concret, el 2018, més favorable que el regulat, emmascara una fal•làcia estadística, perquè en realitat el comportament general, el que ens dona d’observar-lo una sèrie d’anys, ens indica que sempre el mercat lliure és més car que el regulat, cosa ja sabuda i que sempre havien fet palesa les associacions de consumidors. Han sigut unes circumstàncies especials que han donat lloc a aquesta anomalia.
La importància de l’impacte elèctric ens els dona el fet que les llars amb tarifa regulada van pagar el desembre un 72% més que un any abans. Aquest fet contrasta, per exemple, amb la política francesa que va limitar l’augment del rebut de la llum a un 4%. Espanya podia haver actuat de manera semblant i no ho ha fet. Un cop més ha recorregut a la manipulació de la informació per fer creure a la gent que pagava el mateix que el 2018. Però és clar, és una tasca impossible aquest engany, perquè l’impacte és tan gran que queda espectacularment reflectida amb la inflació i en concret amb l’IPC.
L’electricitat ha estat el primer dels productes que més han pujat el 2021, un 72%, amb una variació anual del 19%, i per conjunt de grups, l’habitatge, l’aigua i la llum també és amb diferència el primer de tots amb un increment del 23.3%. Que siguin aquests productes els que pugin més, junt amb l’alimentació, assenyala que les famílies de menys ingressos són els que registren la patacada més gran, perquè és precisament aquest tipus de consum el que s’endú proporcionalment una part més gran de les seves rendes, en relació amb els grups de població que gaudeixen d’uns ingressos més elevats.
Aquest fet, de retruc, accentua un problema que va creixent i es manté viu, que és un augment de la desigualtat que, en aquest cas, no és producte dels salaris, sinó dels costos, a conseqüència d’una deficient gestió governamental. Encara que, per ser justos, cal assenyalar que aquesta omissió no és només de Sánchez, que hi contribueix eficaçment amb els seus jocs de mans, sinó que també en té part de responsabilitat la UE per no haver volgut reformar amb urgència el sistema de fixació de preus de l’electricitat, i no haver arbitrat una política energètica comuna per gestionar les compres de gas natural i petroli a un preu menor.
Loading ...
