A l’únic gran espai lliure edificable de Barcelona, la Marina del Prat Vermell, en una primera operació s’estan edificant 1.800 habitatges a bon ritme, amb una previsió de 12.000 habitatges per al 2036 que significaran uns 28.000 veïns. El creixement, per tant, serà exponencial perquè ara en aquesta zona només hi viuen 1.200 persones.
És, doncs, l’oportunitat perque la ciutat, el govern municipal, posi en relleu el nou urbanisme, aquell que diuen que volen fer amb la superilla de l’Eixample. Però la gran paradoxa és que això que es fa de bell nou i que es podria convertir en una o diverses superilles, s’està tirant endavant de la manera més clàssica possible, seguint la matriu rectangular de l’Eixample de pisos i carrers. La pregunta és per què es fa així quan seria més fàcil construir el nou model exnovo, i per què es vol alterar d’una manera tan radical i perillosa la trama Cerdà. No té cap mena de sentit i mostra una vegada més la inexistència d’un model de ciutat coherent.
Per si no n’hi hagués prou, la gran zona verda prevista de 21.000 m², és a dir, com dues illes de l’Eixample, presentarà, d’acord amb el que s’ha explicat, un acusat dèficit de superfície arbrada. Una vegada més convertir la ciutat en un àmbit verd, sobretot gràcies a poblar-lo de molts més arbres, esdevindrà una entelèquia. Sembla que les úniques plantacions que interessen al govern municipal són aquelles que es fan amb aquells horribles grans testos que es van situant a la ciutat.
Però aquesta no és l’única contradicció en l’urbanisme de Colau. Un altre gran tema és el tram de la Ronda de Sant Antoni, on fa anys va romandre la instal·lació provisional d’aquest mercat, que fa 2 anys que va desaparèixer. Però aquest tram, de l’important vial de les rondes que circumval·la la ciutat, continua deixat de la mà de Déu, cobert per una horrible plataforma de formigó, mentre l’Ajuntament decideix què és el que farà.
Heus aquí una altra mostra que no hi ha un projecte coherent que comprengui tota la ciutat, perquè no estem parlant d’un carrer marginal sinó d’una via tan emblemàtica com la Ronda de Sant Antoni.
També romanen una vegada més paralitzades les obres de la plaça de la Gardunya, un lloc que havia de ser emblemàtic al costat de la Boqueria, que havia de servir per esponjar i donar qualitat urbana i de zona verda a un espai tan dens com és el Raval. El projecte d’arranjament, que a més comportava unir la plaça derrocant els murs de l’antiga escola Massana per connectar-la amb els Jardins Rubió i Lluch, un projecte aprovat a finals d’any per la comissió municipal, ara torna a quedar aturat mentre que l’espai que es volia eixamplar s’ha cedit a les entitats que el van okupar en l’interludi de les indecisions municipals.
Una vegada més indecisió, falta de projecte i incapacitat per tirar endavant les obres. I aquest mateix i deficient lideratge d’Ada Colau i el seu equip que és incapaç de resoldre qüestions com la de la plaça de la Gardunya, es vol atrevir liquidant el Pla Cerdà i substituint-lo per un invent del qual només es coneixen dibuixants acolorits.
També el transport públic enregistra aquestes incongruències. Mentre s’estan fent unes obres monumentals a l’extrem de Besòs de la Diagonal per adequar el col·lector i fer possible la prolongació del fatídic tramvia, s’està aprovant amb diners de la UE en la línia H12 que travessa la Gran Via de punta a punta, un programa d’àmbit europeu anomenat BRT (autobús de trànsit ràpid) en el qual el sistema intel·ligent donaria prioritat a la circulació de l’autobús. Heus aquí una solució auspiciada per la UE que disposa d’una subvenciono d’1,2 milions d’euros i que manifesta quin és el camí correcte per millorar el transport públic, també per la Diagonal, i que no té res a veure amb la construcció d’una estructura feixuga que col·lapsarà la ciutat, costosa i que dependrà de la iniciativa privada, donat que el camí transcorre per la via dels autobusos elèctrics d’alta capacitat amb prioritat per la seva circulació, guiats per sistemes intel·ligents. Com es veu a la Barcelona de Colau es pot fer una cosa i la contrària i no passa absolutament res.
I de la contradicció al fracàs. Després de quasi dos mandats la bandera principal de Colau que era l’habitatge té com a resultat que el preu del lloguer a Barcelona ha sofert l’increment més important de tota Espanya i ara al juliol ja registra una pujada del 20%, en termes interanuals, de juliol a juliol, del 7%. És impossible per a molta gent poder-se pagar un mínim habitatge a Barcelona. La pregunta necessària i que haurà de figurar en el frontispici de les eleccions municipals és si després de 8 anys de Colau, la situació de l’habitatge per als ciutadans està millor o ha empitjorat substancialment.
Loading ...
