Un estudi sobre rendiment escolar, que permet comparar les comunitats autònomes, revela la situació de Catalunya amb prou claredat.
Taxa d’abandonament escolar en les diferents comunitats autònomes. Anys 2000
Pel que fa a l’abandonament escolar, Catalunya se situa, abans (2000-2008) i durant la crisi sempre per sota de la mitjana espanyola que, recordem-ho, no és per tirar-hi coets donat que ocupa un lloc de cua en la UE-28. La seva millora durant la crisi -la manca de feina manté els joves als centres escolars, no altera aquella situació i perd una posició relativa situant-se com la comunitat autònoma numero onze, superats clarament per la Comunitat Valenciana. Si es vol introduir l’argument de la immigració, cal referir-se necessàriament a Madrid i observar que es distancien cinc punts. Per al 2015 la situació havia millorat perquè Catalunya ocupava la vuitena posició i estava lleugerament per sota de la mitjana espanyola, un punt percentual de referència.
Però, quasi el 19% d’abandonament continua sent una xifra extraeuropea. Perquè, subratllem, Espanya té la segona pitjor taxa (només per sobre de Malta), amb una taxa del 19% de joves entre 18 i 24 anys que han abandonat prematurament el sistema educatiu, havent completat com a molt el primer cicle de Secundària (ESO) i no havent rebut cap mena de formació en l’últim mes. Aquesta taxa només està superada per Malta (19,6%) i se situa molt per sobre de la mitjana europea (10,7%), segons les dades d’Eurostat. L’última dada del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, a 26 de gener de 2017, situa aquesta xifra en un 18,98%.
La proporció de fracàs escolar és molt superior entre els nois (22,7%) que entre les noies (15,1%), d’acord amb les dades d’Eurostat. Amb tot, Espanya ha aconseguit reduir la taxa d’abandonament escolar durant l’última dècada, del 30,3% que s’enregistrava el 2006, al 19% de 2016, encara que segueix lluny per arribar a complir la fita nacional de rebaixar-la el 2020 al 15%, cinc punts menys que l’objectiu per a tota la UE.
Les taxes d’abandonament escolar primerenc més baixes es donen a Croàcia (2,8%), Lituània (4.8%), Eslovènia (4,9%) i Polònia (5,2%). Tretze països compleixen -i de fet superen ja- la seva meta nacional per al 2020. Es tracta de Bèlgica (8,8%, per sota del 9,5% pactat), Dinamarca (7,2%, per sobre de la meta del 10%), Irlanda (6,3%, per sobre de la seva meta del 8%), Grècia (6,2%, enfront del 10% pactat), França (8,8%, per sobre de la seva meta del 9,5%), Croàcia (2,8%, enfront del 4%), Itàlia (13,8%, per sobre del 16% pactat), Xipre (7,7%, per sobre del 10%), així com Lituània (4,8% enfront del 9% pactat), Luxemburg (5,5%, gairebé la meitat del 10% pactat), Àustria (6,9%, per sobre del 9,5% pactat), Eslovènia (4,9%, una dècima menys que la pactada) i Finlàndia (7,9%, una dècima per sota de la seva meta nacional).
Catalunya no assolirà ni de lluny aquella fita del 15% per al conjunt espanyol. Aquesta és la trista realitat de les xifres.
