En el darrer ple del Parlament, que va ser un preludi de la campanya electoral, Aragonès va ser especialment insistent en dos punts. El que el seu partit volia dur a terme la “gestió del mentrestant” i governar amb eficiència, i que el balanç del que s’havia fet fins ara era positiu. Sobre aquesta última consideració no paga la pena dedicar-hi massa atenció. N’hi ha prou en remetre’s als estudis del CEO de la Generalitat per constatar com, enquesta darrere enquesta, el govern de Catalunya suspèn sistemàticament en la valoració dels ciutadans. Mai la Generalitat havia tingut tant descrèdit per la forma de governar i aquesta evidència no la pot maquillar ni tan sols el Centre d’Estudi d’Opinió de la mateixa casa. Per tant, la primera breu barrera que separa ERC d’assolir el títol d’eficaços governants és la de la credibilitat. No ho han estat. Ells van ser la principal causa del desori en que va acabar el tripartit, arrossegant amb ell la figura de Pasqual Maragall i que una persona tan assenyada com Montilla a dures penes va aconseguir embridar. I ara amb la seva nova partició governamental han aconseguit demostrar senzillament que no en saben. Al Homrani, Vergés, Bargalló i el mateix Aragonès han demostrat punts d’incompetència excessiva i altres senzillament serioses limitacions.
Però, per si el passat recent no fos una dura llosa, ara un nou afer compromet la gestió de les àrees d’ERC. Es tracta de l’escàndol de les residències de Tremp i Terrassa. A la primera, a Tremp, la tragèdia és d’una brutalitat terrible. Ja són 58 morts. I a Terrassa ha començat un nou afer, de moment en un estadi inicial. Com és possible que la residència de Tremp, que va romandre intocada durant la primera onada, la que va fer més estralls, ara s’hagi convertit en un focus de mort tan gran? Què ha canviat?
La Generalitat intenta treure’s les responsabilitats de sobre i ha obert un expedient sobre la residència. Res a dir. Però en qualsevol cas aquest afer no pot ocultar la seva responsabilitat ben concreta: el trasllat de gent gran que era portadora coneguda de la Covid-19 d’altres residències a aquesta. Aquesta decisió, que correspon a un pla concret de la Generalitat, també s’ha dut a terme a Terrassa on ja s’han produït els primers casos. Ha estat l’estratègia del departament de Salut ,que dirigeix Vergés, amb la conformitat del vicepresident Aragonès, de traslladar d’una a l’altra residència persones contaminades, en comptes d’aïllar-les en llocs exclusius per a ells. Precisament van escollir Tremp perquè era un centre “net” de virus. El problema és que el va introduir la mateixa Generalitat amb els trasllats, ignorant que una residència no està pensada per dur a terme confinaments eficaços ni té el personal especialitzat necessari, ni assistència mèdica, ni disposa dels mitjans que poden protegir als cuidadors. Aquest és un fet ben conegut, i no s’entén com la Generalitat ha optat per aquesta mesura.
El cas està sent investigat per la fiscalia, que més aviat que d’hora trobarà la relació estreta que hi ha entre el trasllat de malalts i l’explosió de morts a la residència de Tremp. Mentrestant, s’ha convocat una manifestació de responsables de residències i familiars per demanar que la Generalitat aturi de manera immediata aquest pla de trasllats, que només aconsegueix estendre la malaltia en lloc de controlar-la. Com es pot parlar de la “gestió del mentrestant” quan és il·limitada la capacitat de cometre etzaguellades?
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
