És evident que hi ha tot un negoci construït amb diners públics entorn de la ideologia de gènere. És lògic, cada any els pressupostos, sobretot del ministeri d’Igualtat i en grau més baix els de les comunitats, diputacions i ajuntaments, reserven importants partides d’ajudes, subvencions i contractacions a aspectes molt variats relacionats amb la promoció d’aquesta ideologia.
I, com els diners públics abunden, és lògic també que s’hagi creat entorn d’ells un conjunt d’activitats, més o menys professionals, de persones i empreses, com també s’ha produït a la universitat entorn dels denominats “estudis de gènere”. El resultat és un continuat mal ús de recursos públics, que ni responen a necessitats objectives de la majoria de la gent, ni en molts casos van dirigits a allò que diuen que pretenen desenvolupar.
Ja ha passat en més d’una ocasió en el capítol de les subvencions que acaben sent destinades a activitats inversemblants, com puguin ser xocolatades municipals a dojo.
Ara el nou escàndol, esclata en les rengles del govern i enfronta els seus socis i afecta les contractacions, que és un altre capítol.
En concret la persona afectada és Isabel García, directora de l’Instituto de la Mujer, nomenada per la nova ministra d’aquest àmbit, del PSOE, en substitució d’Irene Montero. El seu nomenament ja va portar discrepàncies amb els socis, donat que consideraven que aquesta feminista era el que anomenen una trànsfoba perquè discrepava de les teories que equiparen les dones trans amb les dones.
Ara la directora és acusada d’un possible lucre amb els punts violetes, que és una d’aquestes polítiques de barra lliure del ministeri d’Igualtat gestionades a través de l’Institut de la Mujer. En concret la parella d’Isabel García és responsable d’una empresa de la qual també és titular, però només en un 10%, la mateixa directora general i està acusada d’haver afavorit la contractació per a la instal·lació de 64 punts violeta en altres tants ajuntaments, amb una facturació global de ¼ de milió d’euros. L’empresa en qüestió, Elig Consultoria, estava majoritàriament a mans d’Isabel García, però quan la van nomenar, per complir amb la llei, va fer l’acte formal de vendre a la seva parella la majoria de les accions, i es va quedar amb menys del 10% que permet la llei. La nova CEO d’aquesta empresa només consta que havia treballat abans com a secretària al PSOE madrileny.
Els punts violeta són casetes o taules d’informació que es col·loquen a cada festa, dirigides a “informar sobre possible agressions que poden patir les dones i assessorar-les en el cas que les pateixin“.
No sembla que sigui una tasca que requereixi un especial nivell de formació ni de preparació, però vist com ha anat, sembla que l’àmbit d’empreses que poden optar és reduït. Tant que 64 han estat en mans de la mateixa empresa participada per la directora general de l’Instituto de la Mujer, Isabel García. Tota aquesta informació s’ha conegut perquè ha estat publicada per l’Español ha donat lloc a un enfrontament entre el PSOE i el soci de govern Sumar que demana el seu cessament. La ministra d’Igualtat, Ana Redondo, de moment no ha fet cas de la petició i demana que tractin la directora amb humanitat. Potser no estaria de més apel·lar a la presumpció d’innocència.
El mecanisme és sempre el mateix i ja se sap que constitueix un canal pels contractes arbitraris. Com són contractes menors, es poden adjudicar directament, cosa que té la seva lògica per funcionalitat i també perquè l’administració pot tenir preferències objectives, el que es necessita són dues ofertes més per comparar. La trampa, si es vol dir així, és que aquestes dues altres ofertes estan conxorxades i només serveixen per cobrir l’expedient. A més, com en altres casos, com s’argumenta que com tot això de la violència de gènere i perspectiva de gènere és un àmbit molt especialitzat, hi ha poques empreses que puguin dur-los a terme. D’aquesta manera el porró queda garantit perquè passi per molt poques mans.
En realitat, el que hi ha aquí és una pugna pel control de l’aixeta d’aquest important flux de diners públic dirigit a tot el que siguin les polítiques de gènere. En l’anterior govern de Sánchez estava a mans d’Irene Montero i els seus usufructuaris més beneficiats eren els del seu entorn polític. Amb el canvi de govern el PSOE va recuperar el ministeri i, per tant, la vara alta a l’hora de decidir, que és la situació de sempre, perquè cal dir que el feminisme de gènere a Espanya és un apèndix finançat pel PSOE que valora molt el vot captiu que això li representa.
Loading ...
