constitución

¿El govern Sánchez vulnera la Constitució?

Vulnera el govern Sánchez la Constitució per la manera com està aplicant l’estat d’alarma? Aquesta és la qüestió, gens intranscendent, que està aflorant amb més força i freqüència a mesura que transcorren els dies.

La raó de fons és que l’estat d’alarma, a diferència de l’estat d’excepció, limita o circumscriu l’exercici dels drets reconeguts per la Constitució, mentre que en la segona figura aquests drets queden suspesos.

La qüestió no és menor. Un diari tan governamental com El País va publicar a la seva pàgina principal d’opinió, el passat dissabte 11, un article del catedràtic emèrit de Dret Constitucional i magistrat emèrit del Tribunal Constitucional Manuel Aragón. En aquest article, “Hay que tomarse la Constitución en serio“, qüestionava la mesura del confinament obligatori i també de determines mesures econòmiques com a contràries a la Constitució, a més d’assenyalar determines actituds de Pedro Sánchez, com el seu afany a parlar en representació o com a “màxim representant” de la nació, atribució que queda totalment fora de lloc en el president de l’executiu.

La tesi central és que la suspensió generalitzada del dret de llibertat de circulació i residència només pot adoptar-se en l’estat d’excepció, com determina l’article 55.1 de la Constitució. La protecció de la salut és, afegeix l’articulista, una finalitat i legitima l’actuació dels poders públics, però sempre que es dugui a terme d’acord amb les regles de l’Estat de dret, i això no s’ha aplicat en l’actual procediment.

Es pot pensar que no importa una qüestió que sembla formal, Estat d’alarma en lloc d’Estat d’excepció. El problema és que el suport de tots els drets és, en primer terme i primer de tot, una qüestió formal. Sense ella no hi ha drets, ni democràcia, ni es garanteix la llibertat. El que ara s’ha fet constitueix un precedent perillós, sobretot considerant que en el Govern hi ha persones i acreditades visions poc compatibles amb les anomenades llibertats formals, que tendeixen a considerar que la fi justifica els mitjans, i els models socials òptims des del punt de vista teòric s’aproximen més als de Veneçuela que a la Unió Europea.

La suspensió generalitzada del dret de llibertat de circulació i residència només pot adoptar-se en l'estat excepció, com determina l'article 55.1 de la Constitució Click To Tweet

El catedràtic de Constitucional de la Universitat de València Carlos Flores Juberías és una altra de les nombroses i acreditades veus que apunten en la mateixa direcció, en una entrevista a El Confidencial, i assenyala a més, en plena coincidència amb Manuel Aragón, l’injustificat buit parlamentari en el control de govern, cosa que també succeeix a Catalunya, i que diu poc de la independència de la presidenta de Congrés, Meritxell Batet, davant del seu aplanament a aquesta forma de procedir de govern.

“En matèria de drets i llibertats -sosté Flores- hi ha mesures que un Estat de dret no pot adoptar, per eficaces que siguin. La fi no justifica els mitjans”, afirma, assenyalant el silenci parlamentari, el que permet a l’Executiu exercir un control absolut i eludir el debat sobre l’abast de les seves disposicions. “El que el Govern ha fet, en lloc de limitar la circulació de persones o vehicles en hores i llocs determinats, o condicionar-la al compliment de certs requisits com permet la llei, és decretar un confinament permanent i universal. Ha establert un llistat restrictiu de causes per les quals és possible abandonar-lo, sempre de manera momentània i amb la deguda justificació. En altres paraules: el Govern ha invertit els termes en què el mandat legal l’obligava a actuar, substituint un règim de llibertats subjecte a límits per un règim de limitacions subjecte a excepcions. “He de coincidir amb el meu col·lega el professor Vera Santos en afirmar que ens trobem davant de la major repressió de llibertats de la nostra història democràtica, i s’ha fet sense la cobertura jurídica adequada”.

Els incidents ocorreguts en alguns temples, on els escassos fidels han estat obligats a abandonar-los, abunden en aquest sentit, amb un agreujant: la confusió. Perquè aquells fidels, guardant les distàncies, tenien dret a estar on estaven, fins i tot en la lletra de la normativa governamental, però tot facilita l’excés de zel policial, o simplement les ganes de pressionar.

També en l’àmbit econòmic passa una cosa semblant, almenys en dues mesures concretes, on una vegada més, la fi no justifica els mitjans: es tracta de la prohibició d’efectuar acomiadaments, que atempta contra la llibertat d’empresa, o les mesures relatives a lloguers, que limiten el dret de propietat.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú