El govern Sánchez prepara un nou impost per als rics. Però, què és un ric?

El govern de coalició vol gravar més a les persones de més ingressos, si bé no es posen d’acord en la fórmula. UP ja ha presentat la seva iniciativa en seu parlamentària, en el marc de la Comissió per a la Reconstrucció Econòmica i Social. Consisteix en un impost especial per als patrimonis més grans, amb la qual cosa volen recaptar 11.000 milions d’euros, que equival a l’1% del PIB, per tant constituiria un significatiu augment de la pressió fiscal.

La qüestió de fons és què consideren grans patrimonis, i la veritat és que tal com està plantejat els “rics” comencen molt aviat. Estem davant d’un impost sobre la classe mitjana-alta, ja que comença a funcionar a partir d’un milió d’euros de patrimoni, del que ja es paga un 2%.

Però, en aquest patrimoni s’ha d’incloure el valor de l’habitatge habitual, del qual només està exempt fins a 400.000 euros. Però, quants habitatges a Barcelona, Madrid, Sant Sebastià, i altres indrets no depassen àmpliament aquest límit? Una família que tingui un pis per valor de 700.000 euros més una petita segona residència de 250.000 euros i estalvis per valor de 450.000 euros ja hauria de pagar cada any l’impost per a les grans fortunes. Cal considerar que, a més a més, existiria tota la resta de pressió fiscal, des de l’IBI pel valor immobiliari, fins a l’import de la imposició per renda.

Una mesura d’aquest tipus castigaria especialment la gent que viu a les ciutats que registren un major valor de la propietat immobiliària, els estalvis, d’una manera especial a les famílies nombroses, que requereixen pisos més grans i, per tant, de major preu i també per aquelles activitats cada vegada més freqüents que realitzen el treball a casa, com tots els professionals freelance i que quan poden ocupen habitatges més grans per diferenciar l’espai de treball del de l’habitatge pròpiament dit.

També significaria un cop molt important per als propietaris agraris i forestals. És sabut que aquest tipus de bé patrimonial té un elevat valor i una baixa rendibilitat, de tal manera que el 2% per una propietat d’un milió d’euros ja significaria en molts casos un balanç negatiu per a l’explotació.

L’escalat és lleugerament progressiu i passa a ser del 2,5% a partir dels 10 milions, del 3% a partir dels 50 milions i 3,5% a partir dels 100 milions.

També significaria un cop  per a les finances autonòmiques que exigiria una compensació per part del govern central, perquè l’impost preveu liquidar l’actual figura fiscal sobre el patrimoni que gestionen les autonomies. En tot cas, el que sí que es produiria és una reducció de la capacitat autonòmica amb relació a la gestió d’ingressos propis i per tant una centralització, que diu molt poc de la visió que sobre l’estat compost té UP.

El PSOE no comparteix aquesta proposta però sí la necessitat d’incrementar impostos per les vies habituals, patrimoni, IRPF i fins i tot impost de societats.

 Loading ...