Un fonament de l’actual govern català és el principi del dret a decidir, és a dir, de l’autodeterminació. El problema comença quan és el propi govern qui se’l salta a la torera. És el que succeeix a Tortosa.
Al pas del riu Ebre per aquesta població hi ha les restes del monument aixecat per Franco el 1966 en homenatge a la batalla de l’Ebre. Aquest símbol va ser en el seu moment desproveït dels seus significants franquistes, però l’estructura com a tal roman.
L’Ajuntament de Tortosa va dur a terme el maig del 2016 una consulta popular per decidir el futur d’aquest monòlit, atès que a la població hi havia opinions confrontades, no tant per la connotació franquista, sinó perquè molts ciutadans pensaven que ja formava part del paisatge de la ciutat i s’havia de mantenir-se. El resultat de la consulta els hi va donar la raó d’una manera abassegadora. El 68% va considerar que el monument havia de continuar. És una xifra molt alta, més si es considera que va votar la tercera part de la població. Per tant, els partidaris de la destrucció eren una clara minoria.
Però ara, el govern de la Generalitat, per boca de la Consellera de Justícia, Ester Capella, considera que la pilastra ha de ser enderrocada, atribuint-se plenes competències sobre el futur del monòlit. Fins i tot va declarar Capella que contempla un “procés sancionador” per castigar la inactivitat a l’hora d’haver permès la continuïtat del monòlit. És una manifestació clara que la consulta popular de Tortosa als ulls del govern de la Generalitat no serveix absolutament per a res, perquè considera que és ell qui té la competència per decidir el què s’ha de fer en aquesta matèria.
El paral·lelisme és fins i tot fàcil. També el govern de l’estat és qui té la competència sobre els referèndums i no accepta el resultat dels que es puguin dur a terme fora de la seva conformitat. Moralitat de la història: el dret a decidir no és universal, sinó que funciona d’acord amb la perspectiva de qui té el poder en cada moment.
