Cada cap de setmana es repeteix la litúrgia: roda la pilota, xiulen els àrbitres, criden els comentaristes, xisclen els entrenadors, es parteixen les vestidures els tertulians, i milions d’aficionats s’indignen davant les decisions arbitrals com si el mateix destí de la humanitat depengués d’un fora de joc per centímetre i mig.
Solucions? N’hi ha hagut a grapats. El designador únic, el sorteig informatitzat, el VAR amb més càmeres que un plató de Netflix, i ara fins i tot s’invoca la intel·ligència artificial, com si la computadora HAL 9000 hagués de resoldre el que ni un comitè de savis podria desentranyar. Espòiler: no funciona. El futbol continua tenint el mateix nivell de transparència que una finestra entelada al febrer.
I no, el problema no és (només) el VAR, ni l’àrbitre, ni el senyor de groc que corre com pot entre atletes d’elit. El problema és el futbol en si: un esport que, encara que vell, ha desenvolupat una ètica particular basada en l’engany, la dissimulació, la “picaresca”, i l’art mil·lenari d’arrossegar-se per la gespa com si t’hagués atropellat un camió, per després aixecar-te tan fresc tan bon punt l’àrbitre gira el cap.
Exemples? A cabassos (mai més ben dit). La famosa “falta tàctica”, aquesta manera elegant de dir “t’agafo perquè m’has destrossat els turmells amb un regat”. Les lesions fantasma, que duren el que tarda l’àrbitre a treure la groga. Les protestes teatrals, les cares indignades, els diàlegs amb l’àrbitre estil telenovel·la mexicana.
I el reglament, ai, el reglament… Un monument a l’ambigüitat, a la interpretació creativa, a la subjectivitat més passional. Què és mà? Què és agressió? Què és un contacte “suficient”? Les respostes canvien segons el minut, l’equip, l’estadi i, a vegades, la fase lunar.
Però tot això té solució. I és a una passada de banda de distància: el rugbi.
Sí, heu sentit bé. Aquest esport on els jugadors s’estampen com trens de mercaderies i, tanmateix, tracten l’àrbitre com un summe sacerdot amb xiulet. Per què? Perquè allà, l’àrbitre no és un jutge qüestionat, sinó un director d’orquestra que imposa ordre i ritme. I el respecte no és un suggeriment: és una norma gravada a foc.
T’adreces a l’àrbitre? Només si ets el capità. I amb un “Senyor”, si us plau, que això no és una barra de bar. Fas veure una falta? Et miren pitjor que si haguessis donat una puntada al gos de l’equip. Perds temps? Deu minuts al racó, a pensar en el que has fet. Oh, dolços deu minuts d’expulsió temporal! Més eficaços que qualsevol targeta groga, i més pedagògics que un curs intensiu de valors esportius.
I per si no fos prou, el VAR del rugbi (que, per cert, funciona com un rellotge suís alimentat pel sentit comú), es projecta en pantalles gegants, amb comentaris de l’àrbitre per megafonia. És a dir: llum i taquígrafs. Res de cambres fosques amb tipus en xandall prenent decisions en silenci mentre l’estadi es devora a si mateix d’incertesa. Aquí tot es veu, tot s’explica, i tothom entén el perquè.
Conclusió? El rugbi ha aconseguit el que el futbol fa dècades que intenta amb més poca traça que gràcia: un reglament que protegeix el joc, castiga el trampós i dona a l’àrbitre l’autoritat que mereix sense convertir-lo en el blanc de tots els mals de l’univers.
Així que sí, senyors de la FIFA, deixin d’inventar algoritmes, deixin de canviar les regles cada sis mesos, i facin l’impensable: copiïn. Copiïn amb descaradura. Copiïn sense complexos.
Copiïn el rugbi.
Converteixin l’àrbitre en autoritat moral, no en víctima designada. Erradiquin el teatre grec en versió gespa. Eduquin els jugadors des de petits a jugar net i a callar (ni que sigui només durant el partit). I sobretot, facin que el futbol torni a ser un esport i no un drama amb pilotes.
I si, així i tot, no funciona, sempre ens quedarà l’opció radical: canviar la pilota per una d’ovalada i acabar amb la ximpleria.
En el rugbi tracten l’àrbitre com un summe sacerdot amb xiulet. Per què? Perquè allà, l’àrbitre no és un jutge qüestionat, sinó un director d’orquestra que imposa ordre i ritme. I el respecte no és un suggeriment: és una norma… Share on X
Loading ...
