Tot i que Catalunya ha adoptat mesures molt restrictives, de les  més de tot Espanya, la situació segueix sent desfavorable i no millora substancialment. L’indicador d’incidència pel nombre de casos en els últims 14 dies per cada 100.000 habitants ens dibuixa molt bé el panorama. La Comunitat Valenciana està en una situació molt bona, 35,57 d’IA  en data 15 d’abril.  Catalunya es troba en  219,83  i Madrid, que no ha tancat res, a  348,58  .

Com es pot veure ens trobem a anys lluny de la Comunitat Valenciana i molt més propers a la situació madrilenya, tot i que en aquella ciutat les restriccions són  mínimes.   Hi ha un error de fons en el sistema català que té molt a veure amb la seva capacitat logística, tant pel control de la malaltia i els contagis, com per la vacunació.

A hores d’ara encara no s’ha injectat una primera dosi a tota la població  major de 80 anys , tot i que són pocs, de l’ordre de  400.000 i escaig. Encara falta un 13%, i estem parlant, cal subratllar-ho, no de la immunització completa sinó només de la primera dosi. Més greu és encara el fet que la població de  70 a 79  anys, també de gran risc, només ha rebut una dosi el  26,8%. Molt poques persones per tant. I els de 60 a 69 només el 14,7%.

Quant als dos primers grups, cal dir que no és per falta de vacunes que no s’hagi pogut completar, sinó perquè el  Procicat ha començat a atorgar prioritats a altres grups  que no tenen res a veure amb el risc de mortalitat o de malaltia amb seqüeles greus. Darrere de les seves decisions hi ha estranys senders que mereixerien una major atenció del Parlament.

I l’última peça que completa aquest desgraciat panorama és l’invent de passar del  confinament comarcal a les vegueries. Evidentment és més ampli i per tant facilita la mobilitat, però un cop més, i en el cas de Barcelona, trenca per la meitat l’Àrea Metropolitana de Barcelona, deixant el Baix Llobregat, una font estratègica per la seva activitat econòmica estratègicament connectada a Barcelona, a l’altra banda de la “frontera”, en lloc de fer confinaments seriosos, però molt puntuals i específics, de localitats o com a molt d’algunes comarques concretes.

Aquí el govern es dedica a establir fronteres interiors, com en l’Edat Mitjana, amb l’agreujant que, a més, en quant al seu compliment són el pitu del sereno. Potser en aquest punt trobaríem l’explicació del fracàs del Procicat en la gestió de la pandèmia.

Ada Colau ha abandonat el seu compte de Twitter perquè rebia un excés de crítiques?

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú