La manifestació feminista del 8-M de l’any passat va ser, i és encara, motiu de polèmica pel paper que va tenir en la transmissió de la Covid-19 sobretot a Madrid. Ara ja no hi ha dubtes científics sobre com les concentracions massives constitueixen el principal vector de propagació, i d’aquí l’exigència com a mesura primordial de mantenir les distàncies, cosa que no és possible quan es donen grans concentracions. Perquè no és suficient que aquestes estableixin la separació pertinent entre les persones, cosa gens fàcil, i que aquesta distància es mantingui al llarg de l’acte malgrat els entusiasmes, sinó que és inexorable que en la concentració les anades i els retorns comportin massivitat i proximitat.
La prova més evident d’aquest fet la tenim en el cas de la Sagrada Família i l’última cerimònia religiosa que s’hi va celebrar. Malgrat que els assistents van ocupar una mínima part de la gran superfície, poc més d’un 20%, la Generalitat va obrir un expedient sancionador (que ha quedat lògicament oblidat), i ho argumentava sobretot precisament en relació amb l’afluència a l’acte i a la sortida del mateix.
El feminisme, que es veu afavorit pels governs de Catalunya i Espanya, considera que tot això no són arguments suficients, com també va considerar que la crítica al 8-M passat era un acte de masclisme. Es consideren per sobre de les prescripcions sanitàries com passa amb altres col·lectius, i aquest és un problema greu. Ningú sap com estarà la situació el 8 de març, però el personal sanitari ja avisa que el començament d’una nova onada agafaria les UCI amb un nivell molt alt d’ocupació, que podria provocar una nova crisi com la dels mesos de març i abril.
D’altra banda el que es pot donar per descomptat és que el 8 de març la variant britànica serà ja predominant o quasi, i possiblement es comencin a notar els primers efectes de la variant sud-africana, donat que ja s’han registrat dos focus a Catalunya. Tot això incrementa el risc de contagi. De fet les passades eleccions ja comencen a tenir un efecte sobre la situació, de manera que s’ha aturat el descens en els indicadors després del diumenge, i en el cas concret de l’índex de propagació ha crescut fins a 0,88, unes poques dècimes, però assenyala una evolució preocupant perquè indicaria que l’efecte de les restriccions vigents ha quedat aturat.
Per si no fos prou, el motiu central de la manifestació feminista significa una clara manipulació de la realitat i l’intent de forjar un missatge que no és cert. Volen denunciar que l’impacte de la Covid-19 en la desigualtat és greu per a les dones.
No és així. L’últim estudi realitzat conjuntament pel Centre de Recerca d’economia i Salut (CRES) de la Universitat Pompeu Fabra, l’Institut Max Planck i les universitats Wisconsin-Madison, Oxford i Hèlsinki, sobre 81 països que representen 1.279.866 morts, assenyala que l’impacte de la mortalitat sobre els homes és més gran que en les dones, tot i haver ajustat els paràmetres a la seva esperança de vida, tradicionalment més baixa entre els varons. Si aquest ajustament no s’hagués fet, la desigualtat encara seria més gran. Els homes moren més i més joves i, per tant, es perden més anys de vida. Per cada dona que mor, moren 1,39 homes. És a dir, un 39% més. I han perdut en un 45% més anys de vida. La Covid-19 castiga més la gent gran, però paradoxalment i malgrat que les dones són clarament més longeves, alhora mata més homes que dones.
El feminisme mostra una ceguera extraordinària, una manca de sensibilitat total a l’hora d’intentar manipular les conseqüències de la Covid-19. Aquestes actituds i la seva pressió sobre la política tenen conseqüències en difuminar qui són les principals víctimes de la pandèmia: els homes de més edat.
Loading ...
