Una recent enquesta d’Òmnium Cultural amb una mostra de 900 persones, 600 d’entre 18 i 34 anys i 300 dels més grans de 34, ha mogut un cert enrenou en constatar que els joves són molt menys independentistes que la gent més gran.
Però, el que ara voldríem subratllar és un altre aspecte de l’enquesta, que ens situa a la mateixa onda del gran canvi recent que s’està produint al món occidental. Els joves i joves adults se situen més a la dreta que les seves equivalents femenines en edat. En una escala d’1 a 10, on 10 és el màxim de dretes i 1 el màxim d’esquerres, els joves se situen en la posició 4,7, mentre que les noies ho fan en el 3,6, més d’un punt de diferència, que és una distància molt notable. Però, és que a més, en les qüestions claus divisives els xicots es manifesten més conservadors i tradicionals, són més contraris al feminisme, a l’avortament, qüestionen menys el canvi climàtic i perceben en grau més baix la dreta alternativa com una amenaça. Aquesta polarització creixent de posicions polítiques de caràcter general i en qüestions vitals entre homes i dones joves és una tendència generalitzada. Les dones se situen més a l’esquerra, pertanyen més a les idees de l’establishment progressista i són més feministes. Els joves avancen en posicions conservadores i religioses.
Es considera que aquest fenomen ha tingut un impuls creixent en l’última dècada i és a causa de la pressió extraordinària política i sobre l’opinió pública dels moviments feministes de gènere, cada vegada més reivindicatius i radicalitzats.
El Centre d’Investigacions Sociològiques, CIS, ha constatat també aquesta tendència per a Espanya. Les dones són més propenses (30%) a identificar-se amb l’esquerra que els homes joves (17%) i són molt més favorables a l’avortament (80%) que els homes (60%).
Uns resultats equivalents presenta l’estudi del Pew Research Center als EUA. Les dones tenen posicions més progressistes en tots els àmbits, des del matrimoni homosexual al control d’armes, entre altres. Tornant al cas espanyol, les dones veuen com un problema social molt greu en una proporció molt més gran la violència de gènere.
Resultats semblants s’obtenen a altres països d’Europa occidental i també al Canadà i a Corea del Sud, que és un país asiàtic però molt occidentalitzat.
En els EUA després de molt temps on la posició entre simpatitzants del partit demòcrata i del partit republicà es repartien en proporcions molt semblants entre homes i dones, ara les dones de 18 a 30 anys, són 30 punts percentuals més progressistes que els seus equivalents masculins. A Alemanya també es dona una diferència de 30 pp entre els joves d’ambdós sexes. Mentre que al Regne Unit la distància és de 25pp, sempre les dones molt més a l’esquerra que els homes. A Corea la situació és molt extrema, fins al punt que els sociòlegs referits a aquest grup de població jove parlen d’un país dividit en dos, i creuen que podria ser una de les causes per les quals el matrimoni ha caigut en picat, així com la natalitat.
La situació a Espanya manifesta unes característiques semblants. A partir dels baròmetres del CIS es pot constatar que si la mitjana espanyola de posicionament polític entre l’1 (més a l’esquerra) i 10 (més a la dreta) és de 4,77, entre els nois se situa en el 5,15 mentre que a les noies ho fa en el 4,20, també quasi un punt de diferència.
Com hem vist en els EUA aquesta discrepància és bastant nova. Una dècada enrere no existia, i la diferència des dels 18 anys en endavant entre homes i dones era poc significativa i oscil·lant. A mesura que l’edat avançava, la gent es feia més de dretes, però la semblança entre el posicionament home i dona es mantenia. Ara, això ha canviat radicalment i el gràfic que assenyala el posicionament entre homes i dones mostra una distància extraordinària. A partir dels 18 anys que es fa màxima, en torn els 25 es manté fins a arribar als 33, on torna a donar-se la semblança de posicions, si bé sempre les dones una miqueta més a l’esquerra fins als 66 anys, que és quan s’inverteixen els termes i aquesta mateixa dona passa a posicionar-se més a la dreta.
Altres estudis realitzats al Regne Unit referits a les dones assenyalen, però, que sembla que aquesta posició no és estable en el temps i que, a mesura que creixen, també evolucionen cap a la dreta. Però aquesta és una hipòtesi difícil de contrastar donat que el fenomen té poc menys d’una dècada a l’esquena i no hi ha perspectiva suficient.
En tot cas, el que és evident és que a la nostra societat s’ha produït de la mà del feminisme de gènere, un nou motiu de polarització que en aquest cas afecta el nucli fonamental de la societat, el matrimoni i la descendència, perquè incideix en les relacions entre homes i dones.
Loading ...
