El feminisme que es declara clàssic, i que més aviat li escau més l’autodefinició de radial que ell mateix es dona, ha sortit al carrer aquest diumenge a Madrid en una manifestació històrica perquè s’ha enfrontat al govern de Sánchez i específicament a la ministra per la Igualtat, Irene Montero, a la qual han qualificat de tot menys de bonica.
Aquesta manifestació ha estat convocada per la plataforma “La força de les dones és el futur de totes” i ha congregat 6.000 persones, segons les manifestants, i 2.000 d’acord amb la delegació del Govern. No és una gran manifestació i en aquest sentit posa en relleu dues coses. La primera ja ha estat citada, s’oposen a les polítiques de Sánchez en relació amb la dona, o més ben dit, contra la dona, contra “l’esborrat de les dones”. L’altra és que la seva força al carrer és discreta i això posa en relleu que les seves manifestacions més massives s’aconsegueixen sobretot per l’impuls dels partits polítics, PSOE i UP com a més importants.
De totes maneres és de significació aquesta revolta perquè incorpora moltes dones creadores d’opinió. La causa fonamental són les lleis i polítiques d’identitat de gènere que promou la ministra Montero. Les manifestants es van pronunciar amb eslògans alguns dels quals si haguessin estat duts a terme per altres perfils d’organitzacions haurien significat, com ja ha succeït en el passat, l’obertura de procediments per delictes d’odi. Eslògans com “la llei trans és misogínia”, o “les dones no tenim penis” recorden molt aquell autobús d’HazteOrir que va ser durament represaliat.
La plataforma fa unes reivindicacions molt concretes que en realitat poden ser compartides per un gran nombre de ciutadans. Demanen una legislació integral per abolir la prostitució, la prohibició de la pornografia i dels ventres de lloguers i l’extracció d’òvul per a tercers i trasplantament d’úter a dones vives. També demana posar fi a les desigualtats en la legislació laboral discriminatòria que afecti la salut de les dones i la discriminació per raó de sexe. I proclama, com és habitual en aquestes organitzacions, el dret a la interrupció de l’embaràs en tot el territori, que és evident que a Espanya està més que garantit.
Però el que crida més l’atenció, junt amb la prostitució i la pornografia, és la petició de derogar la legislació que empari el gènere com a identitat. I això afecta àmpliament a molts aspectes establerts fins ara, òbviament de la llei trans, però també d’altres normes. També es demana posar fi a la utilització de la “neollengua” perquè esborra a les dones per evitar que siguin utilitzats termes com els de “persona menstruant” o “vaginoportant”. La qüestió que plantegen les feministes obra una nova perspectiva a aquest important debat cultural i moral. Primera perquè porta crítiques a aspectes que fins ara eren manifestats quasi exclusivament per sectors de cultura cristiana i també perquè amb aquesta nova apertura del debat, els límits no estan establerts.
Per exemple: per què el gènere com a esborrat de la identitat de l’ésser humà en la seva condició d’home i dona ha de sortir de la legislació? I per què no ha de fer-se extensiu a tota utilització del gènere com a pretesa construcció social? En altres termes, per què hem d’abordar les qüestions de la desigualtat de gènere que implica assumir d’entrada una doctrina molt concreta, i no es parla d’una vegada per totes de desigualtats concretes entre homes i dones, que significa assumir la realitat per transformar-la allà on aquesta sigui deficient?
Loading ...
