El factor clau ignorat sobre la immigració: el seu balanç generacional

El balanç generacional analitza la relació entre els recursos que una generació aporta al sistema econòmic (principalment mitjançant impostos i cotitzacions) i els recursos que rep (pensions, atenció sanitària, serveis públics). Aquest equilibri és clau per avaluar la sostenibilitat de l’Estat del Benestar, especialment en societats amb piràmides poblacionals envellides, com l’espanyola.

Context demogràfic a Espanya

• Envelliment poblacional: Espanya té una de les poblacions més envellides del món. Segons l’INE, l’any 2023, més del 20% de la població supera els 65 anys.
• Baixa natalitat: La taxa de fertilitat és d’aproximadament 1,12 fills per dona, molt per sota del nivell de reemplaçament generacional (2,1).
• Esperança de vida alta: Espanya té una de les esperances de vida més altes del món (83 anys).
• Desequilibri estructural: Cada vegada hi ha menys persones en edat de treballar per cada pensionista.

El balanç generacional en el sistema de pensions

El sistema de pensions a Espanya és de tipus repartiment intergeneracional, on els treballadors actuals financen les pensions dels jubilats.

Problemes actuals del sistema:

1. Menor nombre de cotitzants: L’envelliment redueix la proporció d’actius sobre passius.
2. Major despesa en pensions: L’increment de l’esperança de vida augmenta el temps mitjà de recepció de pensions.
3. Taxa de reemplaçament alta: La pensió mitjana equival a prop del 80% de l’últim salari, molt superior a la mitjana de l’OCDE (50-60%).
4. Inici de la jubilació de la generació del “baby boom”: La més nombrosa de totes, amb una prestació mitjana alta.

Dades clau (2023):

• Relació cotitzants/pensionistes: 1,8 cotitzants per cada pensionista (el 2008 era de 2,7).
• Despesa en pensions: Suposa prop del 12% del PIB.
• Fons de Reserva de la Seguretat Social: Pràcticament esgotat després de la crisi del 2008.

Anàlisi generacional: Qui paga i qui rep

Un estudi freqüent és el de la renda neta generacional, que calcula el que cada generació aporta i rep de l’Estat al llarg de la seva vida.

Generacions grans (Baby Boom, nascuts 1955-1975):

• Van aportar molt durant la seva vida laboral.
• Actualment, reben més del que van aportar, degut a l’augment de l’esperança de vida i la generositat del sistema de pensions.

Generacions joves (Millennials i Generació Z):

• Aporten menys a causa de la precarietat laboral, salaris baixos i alta temporalitat.
• S’enfrontaran a un sistema menys generós quan es jubilin.

Mesures adoptades a Espanya per equilibrar el balanç generacional:

1. Reforma de les pensions (2021-2023):
   • Increment gradual de l’edat de jubilació fins als 67 anys el 2027.
   • Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI): Una sobrecotització del 0,6% en les nòmines (0,5% a càrrec de l’empresari i 0,1% del treballador) per reforçar el sistema.
2. Foment de la natalitat: Incentius fiscals i ajudes econòmiques per a famílies.
3. Polítiques migratòries: Captar treballadors joves estrangers per equilibrar la piràmide poblacional, però, pel seu alt nombre i ocupació majoritària en treballs de baixa productivitat, tendiran a llarg termini a accentuar els desequilibris.
4. Plans de pensions privats: Incentivar l’estalvi privat, que fins ara ha fracassat per la incapacitat del govern.

Projeccions futures:

Segons l’Informe sobre l’Envelliment (Ageing Report) de la Comissió Europea (2021):

• Per al 2050, Espanya tindrà 1,2 treballadors per pensionista.
• La despesa en pensions podria superar el 15% del PIB, fet que seria insostenible.
• La reforma del sistema de pensions podria no ser suficient sense una millora en la productivitat i el mercat laboral.

Debat ètic i social

• És just que les generacions més joves assumeixin una càrrega tan alta?
• Cal modificar la taxa de reemplaçament per reduir les pensions futures?
• Com afecta la precarietat laboral i els salaris baixos al balanç generacional?

Propostes per millorar el balanç generacional a Espanya:

1. Incentivar l’ocupació de qualitat: Reduir la precarietat i augmentar els salaris.
2. Fomentar la natalitat amb polítiques efectives: Educació gratuïta, permisos de maternitat/paternitat extensius, conciliació familiar.
3. Reforma fiscal: Establir un sistema més eficaç i funcional favorable a l’economia productiva i a les famílies amb fills i a la necessitat de formar nous llars.
4. Digitalització i productivitat: Invertir en tecnologia i formació per millorar la competitivitat.

El balanç generacional a Espanya és un dels majors desafiaments econòmics i socials del país. Encara que s’han adoptat mesures per alleujar la pressió sobre el sistema, es requereix un enfocament integral que abasti polítiques demogràfiques, laborals i econòmiques per garantir un equilibri sostenible i just entre generacions.

Atès que el balanç generacional es refereix a la relació entre les aportacions que una generació realitza al sistema econòmic (impostos, cotitzacions) i els beneficis que rep (pensions, serveis públics). Un salari mensual inferior a 1.400-1.500 euros pot influir negativament en aquest balanç en sistemes de benestar com l’espanyol.

Impacte dels salaris baixos en el balanç generacional:

1. Menor recaptació fiscal i de cotitzacions:
   • Cotitzacions socials: Els salaris més baixos generen menors aportacions a la Seguretat Social, debilitant el finançament de les pensions actuals i futures.
   • Impostos: Ingressos més baixos resulten en una menor recaptació d’impostos directes, reduint els recursos disponibles per a serveis públics.
2. Augment de la dependència de serveis públics:
   • Les persones amb salaris baixos poden dependre més d’ajudes socials, incrementant la pressió sobre el sistema de benestar.
3. Sostenibilitat del sistema de pensions:
   • Contribucions insuficients poden comprometre la capacitat del sistema per proporcionar pensions adequades en el futur.

Dades rellevants a Espanya

• Salari mitjà i medià: El 2023, el salari mitjà brut mensual a Espanya va ser de 2.273 euros, mentre que el salari medià es va situar en 1.935,5 euros.
• Distribució salarial: El 30% dels assalariats va guanyar menys de 1.534,7 euros al mes el 2023.
• Bretxa de gènere: El 39,7% de les dones va tenir un salari inferior a 1.534,7 euros, en comparació amb el 21% dels homes.
• Llindar de pobresa: A Espanya, es considera que una persona està en risc de pobresa si els seus ingressos són inferiors a 1.343 euros mensuals.
• Pobresa laboral: Malgrat la reducció de l’atur, els salaris baixos han portat a una situació de “pobresa laboral”, on tenir feina no garanteix una vida digna.

Conclusió

Els salaris mensuals inferiors a 1.400-1.500 euros poden resultar en un balanç generacional negatiu, ja que limiten les aportacions al sistema de benestar i augmenten la dependència dels serveis públics. Per millorar aquest balanç, és essencial promoure feines de qualitat amb salaris adequats, cosa que enfortiria la sostenibilitat del sistema econòmic i social a Espanya.

L’impacte generacional de la immigració a Espanya depèn de diversos factors, com l’edat d’arribada, el nivell de formació, el tipus de feina al qual accedeixen i les seves contribucions al sistema públic. Encara que existeix la percepció generalitzada que els immigrants tenen un balanç generacional negatiu, la realitat és més complexa.

Perfil de l’immigrant mitjà a Espanya

1. Edat mitjana: La majoria dels immigrants arriben a Espanya en edat activa (20-40 anys). Això significa que no requereixen inversió en educació ni cures sanitàries infantils, però sí que comencen a contribuir al sistema mitjançant la feina i el pagament d’impostos.
2. Ocupacions: Bona part dels immigrants treballen en sectors amb alta precarietat salarial i temporalitat: agricultura, construcció, serveis domèstics i hostaleria. Els salaris solen ser més baixos que els dels nacionals.
3. Contribucions fiscals i de cotització: Malgrat els baixos salaris, els immigrants contribueixen a través de cotitzacions socials i impostos indirectes (IVA, taxes locals, etc.).
4. Accés a beneficis socials: Els immigrants tenen un accés limitat a les prestacions per desocupació i altres serveis socials a causa dels requisits de residència i cotització mínima, però, d’altra banda, pels seus baixos ingressos una part d’ells poden ser receptors d’ajudes públiques.

El balanç generacional de l’immigrant mitjà

Positius: Factors que milloren el balanç generacional

1. Arribada en edat productiva:
   o No representen un cost en educació o salut infantil.
   o Comencen a contribuir immediatament al sistema fiscal i de Seguretat Social.
2. Alta participació laboral:
   o Tenen una alta taxa de participació al mercat laboral, encara que en feines precàries.
3. Retard en la jubilació:
   o Molts immigrants tornen als seus països d’origen abans d’arribar a la jubilació o no accedeixen a pensions completes per anys insuficients de cotització.
4. Demanda de consum:
   o Contribueixen a la demanda interna, pagant impostos indirectes (IVA).

Negatius: Factors que perjudiquen el balanç generacional

1. Salaris baixos:
   o En rebre salaris més baixos, les seves cotitzacions són menors.
   o No contribueixen prou per compensar futurs beneficis socials.
2. Desocupació i precarietat:
   o La taxa d’atur entre immigrants sol ser més alta que entre nacionals, cosa que redueix la seva contribució.
   o Molts treballs són temporals i en l’economia informal, cosa que limita les seves aportacions.
3. Accés als serveis socials:
   o Depenent de la seva situació legal i de residència, poden accedir a serveis públics com sanitat i educació, cosa que implica un cost.

Estudis i dades concretes:

• Balanç fiscal dels immigrants a Espanya (Banc d’Espanya, 2022):
  • Els immigrants contribueixen més del que reben del sistema públic fins que arriben als 65 anys.
  • El saldo net és positiu si es mantenen ocupats i actius.
• Impacte en el sistema de pensions (AIReF, 2023):
  • La immigració ha alleujat parcialment la pressió sobre el sistema de pensions.
  • Sense immigració, la relació cotitzant/pensionista hauria estat d’1,5 en lloc d’1,8.
• Estudi de l’Institut de Polítiques Migratòries (2023):
  • El 65% dels immigrants a Espanya té un saldo fiscal positiu, però aquest és un càlcul deliberadament esbiaixat perquè no incorpora la jubilació. Així i tot, un de cada tres presenta un saldo negatiu.
  • L’impacte negatiu ocorre principalment en situacions de desocupació prolongada.

Conclusió general

• A curt termini: L’immigrant mitjà a Espanya té un balanç generacional positiu, ja que contribueix al sistema en edat activa i demanda pocs serveis socials inicialment.
• A llarg termini: El balanç pot tornar-se negatiu si els immigrants no aconsegueixen accedir a feines estables i ben remunerades. Si es queden al país i arriben a la jubilació amb carreres de cotització incompletes, poden convertir-se en receptors nets de beneficis socials.

Claus per millorar el balanç generacional dels immigrants a Espanya

1. Inserció laboral de qualitat: Facilitar l’accés a feines estables i ben remunerades.
2. Reconeixement de títols estrangers: Reduir barreres burocràtiques per al reconeixement de qualificacions professionals.
3. Regularització administrativa: Combatre l’ocupació informal.
4. Formació i educació contínua: Facilitar la capacitació per accedir a feines de més valor afegit.

En resum, la immigració no és, per si mateixa, un factor negatiu per al balanç generacional, sinó que el seu impacte depèn de les polítiques públiques que en facilitin la integració efectiva al mercat laboral formal i amb salaris adequats.

El Balanç Generacional de l’immigrant jubilat a Espanya

Quan un immigrant arriba a la jubilació i decideix romandre a Espanya, el seu balanç generacional tendeix a tornar-se negatiu. Això es deu a una sèrie de factors estructurals, demogràfics i laborals que afecten les seves contribucions prèvies al sistema i les seves necessitats futures.

Factors que condueixen a un Balanç Generacional negatiu en la jubilació

1. Carrera de cotització incompleta
   • Molts immigrants comencen a cotitzar més tard (en edat adulta).
   • Treballen en feines temporals o informals, fet que redueix els seus anys de cotització efectiva.
   • Les llacunes en els seus períodes cotitzats afecten directament l’import de les seves pensions.
2. Pensions contributives baixes
   • En tenir salaris més baixos durant la seva vida laboral, les pensions resultants són inferiors.
   • Molts immigrants acaben depenent de pensions no contributives, que són finançades directament per l’Estat.
3. Alt ús de serveis sanitaris i dependència
   • Amb l’envelliment, augmenta l’ús dels serveis de salut, que a Espanya són públics i universals.
   • L’atenció a la dependència (ajuda domiciliària, residències, etc.) és costosa i sol superar les contribucions anteriors.
4. Manca d’estalvi privat
   • Els baixos ingressos durant la vida activa dificulten l’estalvi complementari per a la jubilació.

Dades i estimacions a Espanya

1. Pensions baixes: El 75% dels immigrants jubilats a Espanya reben pensions per sota del salari mínim interprofessional (SMI). Una gran part dels immigrants reben pensions no contributives, que suposen una despesa directa per al sistema.
2. Accés a serveis sanitaris: La despesa sanitària mitjana en persones majors de 65 anys és significativament més alta que en persones joves. Els immigrants majors, igual que la resta de la població, tenen dret a aquests serveis sense restriccions.
3. Dependència: El Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD) requereix importants recursos públics. L’accés dels immigrants a aquestes ajudes incrementa el seu cost social.
4. Cotització insuficient: Segons dades de la Seguretat Social, el 60% dels immigrants jubilats tenen carreres de cotització incompletes.

Factors atenuants: Quan el Balanç Generacional de l’immigrant jubilat no és negatiu?

1. Jubilació al seu país d’origen: Molts immigrants opten per tornar al seu país d’origen després de jubilar-se, reduint el seu ús dels serveis públics espanyols.
2. Cotització prolongada i estable: Aquells immigrants que aconsegueixen cotitzar de forma contínua i estable durant més de 30 anys tendeixen a tenir un balanç menys negatiu.
3. Aportacions de la segona generació: Els fills d’immigrants nascuts a Espanya solen tenir carreres més estables i ingressos més alts, contribuint positivament al sistema.

Conclusió: Balanç Generacional de l’immigrant jubilat a Espanya

• Alta probabilitat de Balanç negatiu: En la majoria dels casos, l’immigrant jubilat a Espanya té un balanç generacional negatiu a causa de cotitzacions insuficients, dependència de pensions no contributives i alt ús de serveis sanitaris i de dependència.
• Excepcions: Aquells immigrants amb carreres de cotització llargues, feines estables i que no depenen de pensions no contributives poden mantenir un balanç més equilibrat.
• Realitat econòmica: L’envelliment de la població immigrant presenta un repte addicional per al sistema de benestar, especialment si no s’aconsegueixen corregir les desigualtats estructurals al mercat laboral.

En definitiva, encara que la immigració és crucial per sostenir el sistema de pensions a curt termini, el seu impacte a llarg termini dependrà de les polítiques públiques que millorin l’estabilitat laboral, els salaris i les condicions de jubilació d’aquesta població. Sense aquestes mesures, el balanç generacional dels immigrants jubilats serà, amb alta probabilitat, negatiu.