La mort de Verónica Forqué ens situa davant de la realitat del suïcidi com la primera causa de mort no natural a Espanya.
Segons l’informe que elabora anualment l’Observatori del Suïcidi a Espanya de la Fundació Espanyola per a la Prevenció del Suïcidi, sobre la base de les dades de les Estadístiques de Defunció per Causa de Mort publicades per l’INE, el 2020 van morir per suïcidi 3.941 persones a Espanya.
Pendent de tancar-se les dades de l’INE relatives a l’any 2021, tot indica que el nombre de persones mortes per suïcidi no deixa de créixer, aliant-se com un detonant més la pandèmia de la Covid-19.
Darrere de tota una sèrie de problemes psicològics i/o de circumstàncies variades que poden portar l’ésser humà per optar a treure’s la vida com a manera de deixar de patir davant de situacions que perceben com a desbordants, subjau el problema de la soledat entesa com a manca de relacions sòlides interpersonals, que aixafa el que la pateix.
Un cop més davant d’aquest tipus de morts es reflecteix l’egocentrisme d’una societat i els seus individus. Davant dels problemes aliens sempre és més fàcil mirar cap a una altra direcció, evitant el compromís d’acompanyar i estar al costat del que pateix; És cert que arriba un moment a la vida en què el patiment es viu tot sol, que ningú no el pot viure per tu, però pren un altre sentit quan és sostingut pels altres.
El Papa Francesc, a l’Homilia de l’Eucaristia d’inauguració del Sínode de Bisbes sobre la Família celebrat l’any 2014 va definir la solitud com el drama que afligeix molts homes i dones del nostre temps, on cada vegada veiem més cases de luxe i menys calor de la llar i la família. Fruit d’aquest Sínode es va redactar el document “Relatio Synodi“, que va servir de preparació del Sínode Ordinari del 2015 sobre la família. En aquell document ja es va indicar que una de les pobreses de la cultura actual és la solitud, fruit de l’absència de Déu a la vida de les persones i de la fragilitat de les relacions.
Acompanyar el patiment, acompanyar la solitud, en un intent d’evitar que la pandèmia de la solitud del segle XXI continuï acabant amb més vides humanes. La família i l’amistat es converteixen en pilars fonamentals en la lluita contra la solitud, així com alimentar i cuidar la vida de parròquia, fer créixer els lligams humans a través de la vida en comunitat cristiana.
Estem cridats a descobrir i alleujar totes les formes de solitud: la solitud del malalt, la solitud del que no troba sentit a la seva vida, la solitud del vell, la solitud del moribund, la solitud de l’addicte a xarxes socials incapaç de tenir amics, la soledat del que no troba feina, la soledat del que no té mitjans de vida, la soledat del que ho té tot però no és estimat…
Soledat sostinguda deixa de ser solitud. Mai ho oblidem.
El 2020 van morir per suïcidi 3.941 persones a Espany Share on X
Loading ...
