El govern Aragonès ha perdut el nord. I el cas de les noves dessalinitzadores i el desgavell que comporta és una excel·lent mostra.
Hem passat de pactar amb el ministeri per a la Transició Ecològica en un acte formal i públic amb la ministra per transportar aigua dessalinitzada amb vaixell fins al port de Barcelona a, de cop i volta, descobrir que podien haver-hi dessalinitzadores d’ús immediat per fer la feina a la mateixa casa.
Això ja diu molt de la capacitat tècnica del govern i en particular del conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, i de la seva predecessora. La possibilitat la van descobrir els empresaris de la Costa Brava, que aterrits per no poder omplir piscines a l’estiu van optar per petites dessalinitzadores portàtils.
Ara el govern en compra 13, una de les quals és francament gran, costarà 100 milions i estarà instal·lada al port de Barcelona amb la finalitat de produir 40.000 m³ d’aigua al dia, que equival a l’aigua que portaven 2 vaixells.
La idea improvisada és tenir-les durant 5 anys que és el termini en el qual es confia tenir acabades les obres que ja havien d’haver acabat, com l’ampliació de la dessalinitzadora del Tordera a Blanes, més recursos d’aigües regenerades, i la nova dessalinitzadora a Foix (Cubelles).
L’operació es ven com a més barata i més sostenible que portar aigua en vaixell. No és real.
Dessalar és una operació tècnicament senzilla i que en últim terme no és altra cosa que energia elèctrica i com a resultat s’obté, per una banda, aigua dessalada i, per l’altra, una abundosa quantitat de salmorra.
Si ens fixem en aquesta segona part, constatarem que cal exigir d’aquestes dessaladores, i en particular la de Barcelona, un estudi d’impacte ambiental. La salmorra que s’aboca al mar té efectes sobre un entorn que segons els casos pot arribar a cents de quilòmetres de distància. Tot depèn de la capacitat tecnològica de la planta, disseny dels difusors i la hidrologia de la zona marítima.
També es produeix un impacte sobre la temperatura de l’aigua del mar i aquí la variabilitat pot ser molt alta perquè, segons el tipus de planta, la salmorra emesa pot oscil·lar entre 1 °C de temperatura a 15 °C més que les aigües receptores.
Durant l’operació de dessalinitzar, la prèvia i la posterior, s’utilitzen productes químics biocides (és a dir, per aniquilar la vida), antiincrustants i antiescumants. Totes les plantes dessaladores en un grau variable emeten productes contaminants a l’ambient i la de Barcelona també ho farà.
En el cas del Mediterrani, un mar amb menor moviment, la columna d’aigua de la ploma salina cau i tendeix a desplaçar-se al llarg del fons marí, per tant, els organismes que componen el bentos rebrien la descàrrega més gran de salmorra i això, per exemple, afecta els prats d’algues submarines i la fauna associada, és a dir, afecta la flora i fauna costanera.
Per si tot això no fos prou, la presa d’aigua de mar absorbeix conjuntament organismes planctònics, ous de peixos i larves que resulten danyats o morts pel sistema de filtració i les boques de succió.
En definitiva, hi ha un dany ambiental que ha de ser analitzat i veure quines mesures s’han d’adoptar. És irresponsable per part de la Generalitat anunciar una dessaladora d’aquesta dimensió i a continuació afirmar que és sostenible i que no té impacte ambiental.
L’altre vessant de la qüestió afecta la provisió d’energia. El mix energètic català està basat en els combustibles fòssils amb un 27% i en l’energia nuclear en més d’un 50%, mentre que les renovables només són un 15,6%. I encara d’aquestes, quasi la meitat són les de fonts tan històriques com la hidroelèctrica. És ben sabut que Catalunya està a la cua en aquesta producció renovable. Per tant, per produir aigua dessalada consumirem energia que té una proporció d’impacte ambiental gran. I aquest altre fet no es pot obviar.
Tot això assenyala un gran desgavell, una orientació conceptual terrible per part dels que ens governen que no van fer els deures quan els havien de fer i ara els fan improvisant i malament.
La broma de la dessaladora ens constarà 30 vegades més per m3 que la procedent de la potabilització d’aigua dolça
Més enllà encara hi ha la qüestió del preu. Diu que l’aigua procedent de la dessaladora serà més barata que la del vaixell, però més barata vol dir 6 €/m3 que és una brutalitat. La dessaladora del Prat surt a 1 €/m3. Però és que l’aigua procedent dels embassaments i que es potabilitza es paga a 0,10 o 0,20 €/m3. La broma de la dessaladora ens constarà 30 vegades més per m3 que la procedent de la potabilització d’aigua dolça.
La solució més sostenible, ecològica i econòmica és senzillament continuar el transvasament de l’Ebre de Tarragona a Barcelona amb un recorregut per enllaçar els dos sistemes de poc més de 50 km de canalització sense afectar el cabal de l’Ebre perquè es tractaria d’aprofitar l’excedent que es produiria de les concessions de regadius a través de la millora de la seva canalització i en general eficiència de reg.
Per tant, no hi hauria “transvasament de l’Ebre” pròpiament dit, sinó millor aprofitament de les aigües dels regadius, que seria prou i suficient per proporcionar més de 14,4 hectòmetres cúbics de la dessaladora del port de Barcelona i ens estalviarem els 100 milions d’euros per 5 anys, perquè aquesta és l’altra. No saben si d’aquí a 5 anys la continuaran fent servir o se la vendran. No és que sigui un pla massa curós.
Si es volgués anar a un procés de dessalinització racional es podria aprofitar l’energia nuclear utilitzant-la en horari de mínima demanda; això és a la nit, quan el preu és extraordinàriament baix, donat que les plantes nuclears no poden modular la producció en funció de la demanda. Però és clar, aquí xoquem amb un altre tòtem ideològic. Els reactors catalans es tancaran entre el 2030, Escó I, el 2033, Escó II, i el 2035, Vandellòs II. És impossible que d’aquí a aquestes dates les renovables substitueixin el 56% que la producció nuclear aporta al mix elèctric, i aquí tenim un altre embolic.
En el fons i amb aquesta manera de governar es va convertint Catalunya en un gran embolic. En un immens nus gordià.
L'operació es ven com a més barata i més sostenible que portar aigua en vaixell. No és real Share on X
Loading ...
