Amb tota certesa i des de la transició, no s’ha vist uns governs, a les dues bandes de la Plaça de Sant Jaume, més bel·ligerants amb l’Església. Ara el conflicte s’ha tornat a reproduir amb motiu de la litúrgia de beatificació del jove màrtir Joan Roig i Diggle, de 19 anys, membre de la Federació de Joves Cristians de Catalunya que va ser assassinat l’11 de setembre de 1936 a Santa Coloma de Gramenet, on va ser portat des del seu domicili al Masnou per un escamot de la CNT-FAI. El jove Joan Roig estudiava i treballava i no tenia cap activitat política, simplement era catequista a la parròquia del seu poble. L’acte tenia un especial interès per a la diòcesi i per a l’Església, per l’edat i la serenor de la víctima davant els seus botxins. En el procés de beatificació figura l’última paraula que li va dir la seva mare: “no et preocupis, god with me”, en català i anglès doncs eren les seves llengües maternes. També hi ha el testimoni d’un dels membres del grup que el va assassinar “va morir dient que els perdonava a tots i que pregaria a Déu perquè els perdonés”.
Aquest magnífic testimoni que contraposa la serenor i l’amor a l’odi, ha passat desapercebut amb la polèmica, com també s’han passat per sobre els motius que portaven a organitzacions polítiques, com la CNT i la FAI, i de fet a molts partits dels del bàndol republicà, a perseguir persones únicament perquè “eren de missa”.
A l’acte no hi va assistir ni un sol conseller de la Generalitat, ni l’alcaldessa de Barcelona, ni el seu primer tinent Alcalde Jaume Collboni. Només el quart tinent d’alcalde, Albert Batlle. D’ençà que va començar el seu mandat Ada Colau, que ha assistit a nombroses celebracions religioses musulmanes i d’altres confessions, no s’ha fet present a cap celebració catòlica.
Ara, el departament de Salut anuncia que obrirà un expedient per la missa celebrada a la Sagrada Família. Cal recordar que és la segona vegada que hi ha un anunci d’aquest tipus. L’anterior, no fa massa mesos, va ser amb motiu del funerals per les víctimes de la pandèmia, i que ha quedat en no-res. En aquesta ocasió és més que probable que la Generalitat hagi reaccionat a causa de les crítiques d’alguns partits i d’una part del món de la cultura i l’espectacle perquè el fet és que l’acte es realitzés. Va ser possible, cosa que molts dels opinadors ignoren, previ l’acord del PROCICAT, que és qui regula totes les activitats que es duen a terme en aquests temps de Covid-19. Fins i tot la ignorància d’aquest fet arribar a publicacions de l’àmbit de l’Església, com Catalunya Religió que a més de criticar a l’Església perquè considera que l’acte no s’hauria d’haver celebrat, afirma literalment que no hi ha una bona comunicació institucional. El grau de desinformació amb que es formulen conclusions és al·lucinant. Junt amb l’autorització del PROCICAT es van adoptar mesures estrictes d’acord amb el que està establert, però a més es va limitar voluntàriament l’aforament del 30% al 20% de la capacitat del temple. Amb l’acció de la Generalitat sobre l’Església, cal recordar que hi ha hagut els atacs dels expresidents Torra i Puigdemont contra l’actual cardenal Omella així com la iniciativa ben polèmica de presentar a bombo i plateret les immatriculacions de l’Església com si fossin un acte arbitrari.
Ara l’activitat a la xarxa de persones del món cultural i la reacció d’En Comú Podem per boca de Jéssica Albiach i de la CUP, presenten com un privilegi el que ha estat un esdeveniment organitzat d’acord amb les prescripcions legals.
La importància d’aquesta beatificació ve reflectida perquè en la seva benedicció dominical el papa Francesc s’hi va referir en terme elogiosos. Cal dir que, a més, amb aquests atacs les institucions catalanes generen un conflicte que té com a principal receptor al Cardenal Omella que a més és el president de la Conferència Episcopal Espanyola, i un dels cardenals més propers a l’actual Papa. No és un bon enfocament.
Es pot entendre que les persones que viuen sotmeses a les prohibicions sense compensació, o quasi sense, de la Generalitat, reaccionin aïradament perquè la seva situació és difícil. Però resulta incomprensible que sigui el govern de Catalunya qui es deixi arrossegar a polèmiques tan inútils demostrant la feblesa de la seva posició política.
Descarregar Declaració de l’Arquebisbat
Loading ...
