La Vanguardia va publicar la setmana passada una extensa i positiva referència al nou llibre que té com a protagonista a Jordi Pujol “Entre el dolor i l’esperança” basat en una extensa entrevista amb el periodista i escriptor Vicenç Villatoro. Alguna cosa es devia moure en el si del diari perquè pocs dies després la secció “Pel forat del pany”, que apareix destacada a la contraportada del diari, assenyalava com a important omissió de les memòries la pràcticament inexistència de cap referència als fills, un fet que després altres mitjans han multiplicat i han engrandit. Ara, aquest diumenge 6 de juny, és el responsable de l’àrea econòmica de La Vanguardia, l’acreditat periodista Manel Pérez, qui qüestiona en termes molt greus la versió de Pujol.
Concretament, fa referència a la documentació de la qual disposa l’Audiència i en concret al compte 63810-2 obert el 21 de desembre del 2000 a la Banca Reig, ara Andbank. Aquest compte el va obrir Jordi Pujol Ferrusola on va ingressar 307 milions de pessetes, fent constar que era titular amb caràcter fiduciari, és a dir, en interès d’un tercer i que realment els béns dipositats eren de Jordi Pujol i Soley. També informa la mateixa referència, que cita Manel Pérez, que 5 mesos més tard el president va enviar una carta manuscrita reiterant el que havia manifestat el seu fill i llegant els diners en cas de mort a la seva esposa Marta Ferrusola.
Aquestes referències no són cap descoberta especial, si bé és cert que no han estat excessivament reiterades, però són conegudes des de fa mesos. Fins aquí no hi hauria res d’especial a l’article. Però la qüestió important bé a continuació, quan Manel Pérez escriu ”però és que, a més de la documentació, les fonts consultades per aquest diari asseguren que una gran part dels fons dipositats en aquest compte van ser enviats en efectiu (així van ingressar a la banca andorrana), directament per un grup de persones a Barcelona per a benefici exclusiu de l’encara president”. Pérez no indica quines són aquestes fonts consultades, ni on radiquen si a Barcelona, Madrid, Andorra, ni si són instàncies de caràcter públic o persones particulars. I el que diu és molt greu perquè assenyala que, a partir de l’any 2000, perquè no indica data de les aportacions, es van dipositar diners en metàl·lic que procedien de persones i que l’origen d’aquests diners era Barcelona. Forma part aquesta referència del sumari? El periodista no ho indica, i per la forma com està redactat el text no ho sembla. En tot cas, és una revelació molt punyent i que qüestionaria la versió de Pujol.
El tema és absolutament vidriós perquè si no forma part del sumari i es disposa de dades en aquest sentit, el més lògic seria transmetre-les a la justícia. I si no es fa, o bé hi ha un problema d’omissió, o bé és que les fonts no tenen capacitat d’acreditar els fets. Si aquest fos el cas, no hauria estat massa prudent publicar-ho.
En tot cas, el que sí que sembla evident és que el sumari construït a l’Audiència conté més judicis d’intencions que elements probatoris en relació amb Jordi Pujol.
Els ambients econòmics i polítics de la ciutat interroguen sobre el paper de La Vanguardia perquè presenta dues cares en relació amb l’afer Pujol. Potser l’interrogant és ociós, perquè el que fa La Vanguardia és senzillament periodisme, i explica els fets en la mesura que es van produint sense pretendre construir un relat exculpatori o portador de culpa.
El tema és absolutament vidriós perquè si no forma part del sumari i es disposa de dades en aquest sentit, el més lògic seria transmetre-les a la justícia Click To Tweet
Loading ...
