Sánchez va sortir de la seva aturada de 5 dies dient que continuava i que volia promoure una regeneració de la situació política. La veritat és que una vegada més els fets assenyalen en direcció contrària a les paraules del president del govern. Només en els 3 últims dies s’han produït nombrosos escàndols que posen en relleu el grau de degradació de la política.
- El Tribunal Suprem anul·la l’ascens de l’exministra i exfiscal general de l’estat, Dolores Delgado, com a fiscal de la memòria democràtica, un fet polèmic dins la mateixa fiscalia i decidit directament pel fiscal general de l’estat, Garcia Ortiz. És el segon refús del Tribunal Suprem a l’actual màxim responsable de la fiscalia. L’anterior va ser fa sis mesos. Abans el Consell General del Poder Judicial l’havia considerat no idònia pel càrrec.
2. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid decideix investigar la filtració de la fiscalia sobre aspectes relacionats amb dades fiscals de la parella d’Ayuso. García Ortiz havia assumit en una declaració pública tota la responsabilitat d’aquest afer alhora que la fiscalia s’oposava a la citada investigació.
3. Óscar Puente, ministre de transports, provoca un escàndol internacional en declarar que el president d’Argentina, Milei, és un consumidor de substàncies; que va drogat, vaja. No és una pràctica que es puguin considerar habituals aquesta mena de desqualificacions en relació amb dignataris d’altres estats.
4. Tres dies després, el mateix Puente i en la brega dialèctica amb el PP al Senat torna al discurs de la vella foto de Núñez-Feijóo amb un narcotraficant a dalt d’una embarcació.
5. El jutjat d’instrucció de Madrid, que va obrir diligències sobre l’afer de la dona del president, Begoña Gómez, amplia diligències. És un cas únic a Europa que estigui afectada per un afer judicial la parella del primer ministre i aquest romangui en el càrrec.
6. Reneix el cas Delcy. La plenipotenciària del govern veneçolà es va plantar a l’aeroport de Madrid en un vol privat malgrat que tenia prohibit visitar Europa i que, en un afer mai aclarit, va ser rebuda pel ministre de transport, Ábalos. Ara en les seves declaracions al Senat es constata la contradicció amb el seu home de confiança, Koldo. Mentre que aquest últim va declarar que Delcy havia aterrat i entrat a l’aeroport amb 6 maletes grans i 4 petites, Ábalos nega rotundament ambdues qüestions. Hi ha imatges publicades per El Mundo que mostra com la vicepresidenta veneçolana, Delcy Rodríguez, sí que va descendir de l’avió i trepitjar el territori espanyol, malgrat pesar sobre ella la prohibició de la UE. Encara més, hi ha les declaracions d’un dels vigilants d’AENA, que va ser acomiadat, en les que confirma la seva presència a l’edifici de la terminal i el traspàs de maletes a un vehicle que les estava esperant. Resultat: es demana que aquest cas sigui reobert pel jutjat d’instrucció número 31 de Madrid.
7. L’episcopat espanyol demana formalment al govern de l’estat que clausuri els centres per immigrants, els CIE, perquè considera que aquestes persones no són delinqüents i no han de romandre tancades contra la seva voluntat.
8. El TC continua amb la seva intervenció a favor de l’avortament. Ara considera que és concordant amb la Constitució que pugui castigar-se amb penes de presó les persones que obstaculitzin l’exercici del dret a l’avortament per mitjà d’actes molestos, ofensius, intimidatoris o coactius. La qüestió és que aquesta definició general incorpora el fet que hi hagi persones pregant en la proximitat de les clíniques avortistes. Considera que aquesta penalització de presó no és contrària a cap de les llibertats expressades en el text constitucional. La qüestió de fons és si calia aquesta formulació addicional del Codi Penal, l’article 172 quater, donat que ja està regulada la protecció de tota persona davant la intimidació o la coacció. I també perquè aquesta penalització exclusiva s’aplica només en el cas de l’avortament i aquest no es regeix per la protecció general que ja estableix el Codi Penal.
9. La Junta Electoral Central sanciona el responsable del CIS, Tezanos, per l’enquesta que ha dut a terme relacionada amb els 5 dies de reflexió de Sánchez i la seva decisió de continuar. Considera que és una intromissió en el procés electoral.
10. La mateixa Junta Electoral central ha sancionat TVE per l’entrevista que va fer a Sánchez amb aquell mateix motiu i l’obliga a donar el mateix temps d’emissió a totes les altres forces polítiques.
El corol·lari de tot plegat ha estat la compareixença de Pablo Hernández de Cos al Congrés en la seva última presència, donat que el juny acaba el seu mandat, en la que ha assenyalat com un dels problemes greus que poden alterar en negatiu les perspectives econòmiques, la desconfiança en el govern i les institucions.
Les dades demostren que, en una comparativa amb França, Itàlia i Alemanya, la confiança amb els partits, el govern i el parlament estan sota mínims, és la més baixa dels 4 països considerats i ha retrocedit de manera extraordinària des del 2007.
Xoca aquesta degradació de les institucions polítiques espanyoles amb la millora notable que en el mateix període ha experimentat Itàlia, que en el 2007 se situava al mateix nivell, en uns casos, i per sota, en altres, que Espanya. Aquestes dades no deixen de ser una síntesi molt gràfica de la forma com entén Sánchez qué és governar i les conseqüències acumulades de la seva forma de fer que casa malament amb una democràcia parlamentària.
