Amb la presa de possessió de la presidència del Banc Central Europeu (BCE) Christine Lagarde ha intentat mostrar una imatge del Banc diferent de la del seu predecessor Mario Draghi. L’escenari al qual s’enfronta és d’extrema complexitat: el creixement econòmic a Europa segueix desaccelerant, amb una economia que no reacciona davant els estímuls inflacionistes del BCE. Els tipus d’interès al mínim tampoc ofereix marge de maniobra per dinamitzar l’economia.
Cada vegada són menys els que creuen en la capacitat del banc central. Els mateixos experts del BCE han rebaixat les seves perspectives d’inflació a l’1,2% a curt termini i l’1,5% en els dos pròxims anys. D’altra banda, les expectatives d’inflació a cinc anys d’aquí a cinc anys a través de swaps (la inflació que s’espera d’aquí a 10 anys) són de l’1,2%, molt lluny de l’objectiu del 2%. Nick Kounis i Bill Diviney, economistes d’ABN Amro, assenyalen en una nota que “els resultats són particularment alarmants, com que el BCE va anunciar un nou paquet d’estímuls al setembre … s’està perdent la fe en el BCE”. Les tendències estructurals de l’economia (demografia, menor creixement global, major propensió a l’estalvi, etc…) són difícils de revertir fins i tot encara que la política fiscal i monetària actuessin de manera coordinada.
Lagarde arriba a un BCE on el preu del diner està en el 0% des de fa tres anys i mig i els tipus de dipòsits per a la banca han caigut ja al -0,5% sense que l’anterior s’hagi traduït en un creixement vigorós. Al contrari. Alemanya haurà entrat, previsiblement, en recessió en el tercer trimestre d’aquest any i les turbulències derivades del Brexit -es produeixi o no- i la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina continuen restant confiança per al consum de les famílies i la inversió de les empreses.
Una de les primeres mesures de Lagarde ha estat la compra mensual de 20.000 milions d’euros sense data de finalització determinada. Segons Bloomberg el BCE té marge de 14 mesos per comprar deute alemany, abans d’haver de canviar el límit del 33% de deute que pot comprar de cada emissor.
